BESTIARI

VILAFRANCA DEL PENEDÈS ACULL TAMBÉ LA PRESENTACIÓ DELS LLIBRES DEL BESTIARI FESTIU

Reportatge fotogràfic

Dos dies després de la seva presentació oficial al Palau de la Virreina de Barcelona, el dijous 10 d'abril es va fer una nova presentació dels llibres, aquesta vegada a la capital de l'Alt Penedès, municipi seu de la nostra Agrupació i on hi tenen una gran vinculació tres dels autors dels llibres.

La presentació va anar a càrrec de l'alcalde de la ciutat, Marcel Esteve, i hi van participar també els tres autors del llibre i la il·lustradora del conte, Núria Tomas. La Biblioteca Torras i Bages es va omplir de gom a gom i en acabar l'acte tothom va poder compartir a la terrassa de la biblioteca un refrigeri.

El president de l'Agrupació, Sete Udina, va encetar el torn de parlaments mostrant la seva satisfacció pel fet que la primera presentació després de l'oficial del dimarts a Barcelona, fos en aquesta ciutat i encara més concretament en aquest edifici del barri gòtic on ell hi va viure la seva infantesa "és a dir, a casa, on hi ha el drac vivent més antic d'Europa i una sòlida tradició de cultura popular amb una festa major que és un model de referència i on des de fa onze anys s'hi celebra la Mostra del Bestiari Festiu de Ploma que organitza l'Agrupació". També va fer esment al Penedès històric i les seves consolidades festes amb bestiari festiu com la Nit del Foc del Vendrell, la Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia i el Terrazel de Sant Llorenç d'Hortons entre moltes altres, i al fet que la federació d'entitats del bestiari s'hagués format i tingui la seu en aquesta comarca".

Al seu torn, Xavier Cordomí, va explicar com durant el II Congrés de la Cultura Popular Catalana celebrat a cavall dels anys 1995 i 1996 es va haver de definir què era i què significava el bestiari festiu, tanta era la confusió i els desconeixement existent. A partir d'aquí va desgranar el procés de constitució primer del Col·lectiu Santa Fe per al Bestiari Festiu i després de la pròpia Agrupació, proseguint amb els orígens i simbologia del bestiari "fent notar de forma especial que a Vilafranca i al Penedès era dels pocs llocs que les figures i la tradició del bestiari festiu s'havia mantingut ferma al llarg del segle i sense interrupcions".

Ramon Saumell, d'origen vilafranquí encara que des de fa força anys resident a Vilanova i la Geltrú, es va declarar "un enamorat del Drac de Vilafranca" i com d'aquest enamorament se'n va adonar que llevat del què havia escrit Joan Amades sobre el bestiari festiu, no hi havia res més sobre aquest aspecte de la cultura popular i per això "vaig començar a fotografiar tot el bestiari festiu al qual podia tenir accés, gràcies també a la meva professió de visitador mèdic que m'obligava a viatjar per gran part del país".

La il·lustradora vilafranquina Núria Tomàs, va intervenir per explicar com s'havia involucrat en el coneixement del bestiari festiu a partir de l'encàrrec d'il·lustrar el conte La història del Drac Xiulet "tasca que va suposar entrar en un món nou i desconegut però alhora apassionant i que mai m'havia pensat que fos tan divers i quantiós". També va remarcar que la feilna li havia resultat relativament fàcil de dur a terme "perquè la història del Drac Xiulet és molt maca i només calia posar-hi notes de color i moviment al fil de la narració de la Laura".

Finalment, va prendre la paraula l'alcalde de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve, que després d'agraïr aquesta presentació a la ciutat i d'haver-lo convidat a dur-la a terme, va expressar "com he viscut l'interès que desperta en el món infantil no solament el conte del Drac Xiulet sinó també el propi llibre Bèsties de festa! que m'ha obligat a llegir i explicar un dia rere l'altre als meus fills que hi presten tota l'atenció". El presentador va fer un esment especial a la tradició vilafranquina a l'entorn de la cultura popular i del bestiari festiu i va encoratjar als autors a seguir en aquest afany de divulgar les nostres tradicions.

En acabar, tots els assistents es van reunir a la terrassa de la biblioteca on es va servir un refrigeri, durant el qual el públic va poder parlar distesament amb els autors i aquests signar exemplars dels llibres.