La cultura popular catalana es troba en un moment clau de transformació. Les festes que combinen tradició, foc i comunitat han d’adaptar-se als reptes socials i ambientals actuals: garantir la seguretat de les persones, respectar el medi ambient i construir espais lliures de violències. Amb aquest objectiu, la Generalitat de Catalunya ha publicat recentment dues eines essencials:

• Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics en correfocs i cercaviles de foc
  
• Protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques en activitats de cultura popular.

Dues publicacions que, tot i tractar qüestions aparentment diferents, comparteixen una mateixa filosofia: la festa com a espai segur, responsable i inclusiu. Dues mirades complementàries —la de la seguretat física i la de la seguretat relacional— que ressonen plenament amb el compromís del Pla Transversal de Gènere del Bestiari i el Pla de Sostenibilitat Cultural que s’està generant.

El foc sota control: tradició i responsabilitat

Els correfocs i les cercaviles de foc són una expressió identitària de primer ordre dins del patrimoni immaterial català. El foc, els diables i les bèsties festives constitueixen un llenguatge cultural únic, però també un àmbit que exigeix una gestió acurada. El nou document de la Generalitat estableix pautes per garantir-ne la seguretat, la professionalització i la sostenibilitat.

Segons les recomanacions, cal utilitzar exclusivament articles pirotècnics amb marcatge CE i adequar-ne l’ús a les edats i capacitats de les persones participants. El text també recorda que s’han d’adaptar els calibres i les càrregues segons les característiques del recorregut i la proximitat del públic. La prioritat és clara: la seguretat per davant de l’espectacularitat.

Aquesta guia subratlla que cada colla ha de revisar regularment els seus suports, maces i figures de bestiari, i vetllar pel manteniment dels materials després de cada sortida. La cultura del foc no és només tradició, sinó també responsabilitat compartida. En paraules del document: “cal adequar la pirotècnia a les dimensions, experiència i espais d’actuació de cada colla”.

Cada any s’organitzen més actes pirotècnics; aquest increment d’activitat ha fet necessari un marc de recomanacions actualitzat que permeti preservar la seguretat de participants, públic i entorn, sense limitar el caràcter popular de les celebracions. El document ofereix orientacions pràctiques sobre diversos àmbits:

• Ús adequat dels articles pirotècnics segons el tipus de festa, l’espai i la distància amb el públic.
• Disseny i fixació segura dels suports de foc, per evitar despreniments i riscos addicionals.
• Transport i emmagatzematge dels materials, amb mesures preventives específiques.
• Gestió d’articles fallits o que no han funcionat correctament, per garantir-ne una retirada segura.
• Glossari tècnic amb terminologia bàsica per unificar criteris entre colles, tècnics i administracions.

A més, el text recorda bones pràctiques com no encendre artefactes amb foc de boca, mantenir distàncies prudents en carrers estrets o assegurar que cada participant disposi d’una formació adequada.

Fotografia del Mamut Venux a una Trobada de Bèsties, per @dunafotografia.

Juntament amb la guia, s’ha posat en marxa l’aplicació FOC – Festa, foc i pirotècnia, en funcionament des del 15 d’octubre, que permet registrar les persones acreditades per manipular pirotècnia festiva. Aquesta eina facilitarà el control i la coordinació entre colles, entitats i administracions locals. També s’han elaborat fitxes pedagògiques adreçades a colles infantils i joves, amb informació adaptada sobre seguretat i ús responsable del foc.

Les recomanacions no busquen restringir la festa, sinó assegurar-ne la continuitat i sostenibilitat. El document reconeix el foc com a element essencial de la identitat catalana i aposta per una cultura del foc segura, respectuosa i viva. El repte, ara, és que totes les colles i municipis incorporin aquestes pautes en els seus protocols i que la formació continuï sent una peça clau per mantenir la força del nostre patrimoni immaterial.

Aquesta aposta per la cura i la prevenció s’alinea directament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment amb l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) i l’ODS 12 (consum i producció responsables).

En definitiva, el document suposa un pas endavant cap a una cultura del foc sostenible, que entén la pirotècnia no com a risc, sinó com a patrimoni viu que cal preservar mitjançant la formació, la planificació i la responsabilitat col·lectiva.

Espais lliures de violències: la festa amb perspectiva de gènere

En paral·lel, el nou Protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques aborda la seguretat des d’una altra dimensió: la convivència i el respecte. El text parteix d’una premissa clara: la cultura popular també pot i ha de ser un espai lliure de violències.

El protocol estableix circuits d’actuació per prevenir, detectar i acompanyar situacions de violència dins del món associatiu i festiu. Proposa la creació d’Equips de Referència dins de cada entitat o colla, formats per persones preparades per rebre comunicacions, acollir les víctimes, activar suports i fer seguiment dels casos. També ofereix models de documents, guies d’entrevista, mecanismes d’autocura i protocols de coordinació amb els serveis especialitzats del territori.

Però més enllà del procediment, el protocol suposa una aposta cultural: promoure una cultura de la cura i del bon tracte. La seva mirada feminista i interseccional entén que la prevenció de les violències no és només una qüestió legal, sinó també de valors, relacions i organització interna.

Aquesta línia connecta amb el Pla Transversal de Gènere del Bestiari, que situa la igualtat com a principi vertebrador de totes les seves actuacions. El pla promou la paritat en els espais de decisió, la sensibilització en perspectiva de gènere dins les colles i la formació sobre assetjament i violències masclistes. En aquest sentit, el Protocol-guia reforça les accions ja iniciades per la federació i les amplia amb una visió de xarxa i corresponsabilitat.

“Cuidar el foc és cuidar les persones; cuidar les persones és cuidar la festa.”
Generalitat de Catalunya, Protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes (2024)

Sostenibilitat cultural: un compromís estructural

El Pla de Sostenibilitat Cultural del Bestiari parteix d’una idea clau: la sostenibilitat no és només una qüestió ambiental, sinó també social i ètica. El document defineix tres grans àmbits d’acció:

• Ambiental: reduir l’impacte ecològic de les activitats culturals, fomentar l’eficiència energètica, la gestió sostenible de residus i la mobilitat responsable.
• Accessibilitat: garantir que tothom pugui participar en igualtat de condicions, eliminant barreres físiques, sensorials o econòmiques.
• Equitat i ètica: assegurar la igualtat d’oportunitats, la diversitat i la transparència dins del sector, promovent una cultura de la justícia i la responsabilitat social.

Aquest enfocament s’alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 2030), especialment amb l’ODS 5 (igualtat de gènere), l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) i l’ODS 16 (pau, justícia i institucions sòlides).

Bestiari entén la sostenibilitat com una eina de transformació: aplicar criteris verds en la producció cultural, promoure la inclusió i el respecte en les colles, i adoptar protocols de prevenció de violències són accions que formen part d’un mateix compromís: cuidar la vida comunitària que dona sentit a la festa.

De la prevenció a la transformació: el paper del teixit associatiu

Tant el Departament d’Igualtat i Feminismes com el Departament de Cultura coincideixen que la transformació real només és possible si s’hi impliquen les entitats. Les colles, federacions i associacions de cultura popular són, alhora, els subjectes i els agents del canvi.

El Bestiari, com a federació de referència del món del foc i del bestiari festiu, assumeix aquest repte com una oportunitat per reforçar el seu rol com a motor de bones pràctiques. Això inclou impulsar formacions en seguretat pirotècnica i en igualtat de gènere, elaborar protocols interns adaptats a cada colla i crear espais de diàleg per compartir experiències i aprenentatges.

La festa popular és, en essència, un espai de convivència. I aquesta convivència només és possible des del respecte i la corresponsabilitat. Com recorda el Pla Transversal de Gènere, “la igualtat és també una forma de seguretat col·lectiva”.

Mirant al futur: cultura, sostenibilitat i drets

Els dos documents publicats per la Generalitat arriben en un moment de creixent sensibilitat social. Les colles de diables, dracs i bèsties ja han començat a incorporar mesures de seguretat, igualtat i sostenibilitat que fa uns anys semblaven impensables. Des de la revisió dels suports de foc fins a la implementació de protocols contra l’assetjament, el canvi és tangible.

Aquest és el camí que el Bestiari vol continuar impulsant: unir tradició i innovació, foc i cura, patrimoni i drets humans. Perquè només una cultura que es transforma des de dins pot continuar sent viva.

En paraules de la presidència de Bestiari: “El nostre objectiu és que cada bèstia, cada colla i cada festa sigui un espai segur, sostenible i obert a tothom. El foc és vida, però només si l’encenem amb respecte.”

Amb aquests nous instruments i el compromís del teixit associatiu, el futur de la cultura popular catalana apunta cap a un horitzó on la tradició i la innovació es donen la mà: un model de festa segura, sostenible i igualitària.

Enllaços d’interès

• Pla Transversal de Gènere del Bestiari
• Recomanacions per a l’ús d’articles pirotècnics (Generalitat de Catalunya)
• Protocol-guia d’abordatge de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques
• Objectius de Desenvolupament Sostenible (Nacions Unides)