Digitalització 3D de figures

La història avala que la conservació dels elements d’imatgeria festiva no és tasca senzilla. Sovint som coneixedors de la desaparició d’elements festius a causa del seu deteriorament, per un accident, o bé simplement per manca d’interès prolongat en el temps per part dels col·lectius i/o les institucions.

Davant l’amenaça de pèrdua de figures per abandonament o per simple accident, l’objecte d’aquest projecte pretén facilitar l’aplicació de noves tècniques basades en tecnologia 3D que contribueixin a la conservació i recuperació del patrimoni material. L’obtenció d’imatges en 3D obre la porta a que aquestes siguin usades en el procés constructiu de rèpliques de caràcter parcial o complet.

Per altra banda, es considera necessari renovar els llenguatges que permetin apropar la cultura popular als nous públics, així com també promoure la irrupció de la cultura popular catalana a les escoles i instituts, a les comunitats de makers i als apassionats de la tecnologia 3D de forma lliure i oberta.

Es pretén complementar l’objecte d’aquest projecte posant a disposició de la comunitat l’accés als continguts 3D de diferents formes, ja siguin per mitjà d’un visor 3D d’elements o bé per mitjà de la descàrrega de fitxers per a ser bolcats a una impressora 3D domèstica.

Aquesta és la primera iniciativa d’aquestes característiques que s’ha fet de forma global per a un àmbit cultural concret i amb una finalitat tant arxivística com divulgativa.

Objectius

El projecte Digitalització en 3D de les figures de bestiari festiu es basa en els següents objectius:

  • Contribuir a la pervivència dels elements de patrimoni material aplicant tècniques basades en 3D que, a partir dels fitxers digitals obtinguts, permetin la recuperació i la replicació d’elements festius per mitjà de tècniques constructives modernes
  • Promoure i afavorir la interacció amb els nous públics, per mitjà d’eines i llenguatges innovadors, tot apropant la cultura popular a les comunitats digitals i de makers
  • Incorporar elements d’innovació tecnològica a la cultura popular i tradicional catalana
  • Facilitar l’accés al patrimoni cultural de forma universal i lliure

En què consisteix l’escaneig?

Un escàner 3D és un dispositiu que agafa dades d’un objecte i el converteix en un model 3D. Per fer-ho, divideix l’objecte en molts punts petits, guarda dades de la seva ubicació i les envia a un ordinador. A continuació, un software de digitalització 3D uneix tot aquest núvol de punts i mostra a temps real com va quedant el model.

Aquest procés és molt ràpid, ja que l’aparell detecta en minuts milers de punts. Per tenir un model 3D complet, l’escàner ha de revisar l’objecte des de diferents angles. D’aquesta manera, com més vegades es passi l’escàner per damunt de cada una de les parts de la figura, més punts calcularà i, per tant, més precís serà l’arxiu que s’obtingui.

Existeixen diferents tècniques per digitalitzar en 3D un objecte. La que s’ha utilitzat per a aquest projecte és la de l’escàner de llum estructurada. Com bé diu el seu nom, consisteix en un escàner que projecta un patró de llum sobre la superfície de la figura i capta la deformitat d’aquesta llum a través d’una càmera. Gràcies a això, i fent servir un mètode de triangulació trigonomètrica (entre la càmera, el projector i l’objecte), es pot conèixer la distància a la qual es troba un punt determinat de la figura respecte a l’aparell.

Com es va fer?

La primera fase d’escaneig de les figures de bestiari es va dur a terme entre els mesos d’octubre i desembre del  2019 en una nau de Vilafranca del Penedès. En total, es van escanejar més d’un centenar de bèsties procedents de diferents municipis de Catalunya. Un dels reptes que  va haver-hi durant aquest procés és que algunes figures  eren massa grans per escanejar-les totes senceres i, per tant, es van haver de desmuntar. Aquest és el cas del Drac Olivé d’Olesa de Montserrat, que fa tres metres de llargada i 2,5 metres d’alçada.

En altres casos, depenent de la textura que tingués la figura (per exemple, si tenia escates) va ser necessari passar més d’una vegada l’escàner per la seva superfície, perquè l’aparell captés suficients punts com per a poder dibuixar les seves formes. L’equip utilitzat durant l’escaneig va capturar fins a 16 fotogrames per segon i va obtenir informació de cada una de les figures cada 0,2 mil·límetres de distància.

La postproducció 

Després d’escanejar les figures de bestiari, el següent pas és editar el model 3D mitjançant un programa informàtic. Aquest procés de postproducció permet acabar de perfilar una sèrie de detalls perquè el producte final tingui un bon acabat i sigui més realista. Per exemple, es pot retocar la brillantor de les figures o afegir-hi imatges de petites parts que no s’han pogut captar amb l’escàner com els escuts de les bèsties. Per altra banda, el procés de postproducció també pot servir per ajuntar les parts d’una figura que s’ha escanejat desmuntada.

A l’hora d’exportar l’arxiu 3D, es pot fer en diferents formats depenent de la utilitat que se li vulgui a donar. Si es volgués imprimir la figura amb una impressora 3D, el fitxer s’hauria de guardar en el format .obj, que és el de major qualitat, ja que conté el màxim nombre de punts. En canvi, si es volgués afegir l’arxiu a un projecte de realitat virtual o realitat augmentada, s’hauria de reduir la qualitat de la dimensió virtual de la bèstia (sense que perdés la seva forma) perquè fos més fàcil utilitzar el fitxer dins del programa i no trigués tant a carregar.

Les aplicacions

La digitalització en 3D de les figures de bestiari festiu és el primer projecte d’aquestes característiques que es fa a Catalunya en l’àmbit de la cultura popular. La iniciativa té una finalitat tant arxivística com divulgativa. El seu desenvolupament està enfocat a l’obtenció de tres productes/serveis diferenciats, a partir del mateix producte primari.

  • Arxius 3D en alta resolució: Estan pensats per a ser usats en processos de construcció i/o restauració dels elements festius. El seu accés està limitat només a les entitats administradores i/o propietàries, en virtut del conveni de cessió dels drets d’explotació.
  • Arxius 3D en resolució convencional: Estan preparats per a ser descarregats i per a ser inserits en un catàleg web mitjançant un visor. El seu accés és lliure, amb restriccions que porten implícita la llicència Creative Commons amb atribució d’autor i sense fins comercials. Es tracta de fitxers dirigits a centres educatius, o al públic en general, pensats per a ser impresos amb impressores 3D de gamma domèstica i mitja.
  • Experiències amb realitat virtual i realitat augmentada: El projecte de Bestiari 3D obre tot un camp enfocat als programes informàtics en els quals es poden inserir arxius 3D. Amb la realitat augmentada, per exemple, es pot aconseguir que un usuari visualitzi part del món real a través d’un dispositiu tecnològic amb informació gràfica afegida. Amb la realitat virtual es pot crear un entorn immens amb escenes i objectes d’aparença real que fan que l’usuari s’hi senti immers.

Exposició Bestiari 3DExposició Bestiari 3D

Emmagatzematge de la informació

Per preservar tots aquests arxius de l’aigua i del foc, l’Agrupació del Bestiari ha comprat un armari ignífug en el qual emmagatzemar la informació. El projecte, a part, contempla la creació d’un espai web des d’on poder descarregar tots aquests fitxers.

Un projecte de l’Agrupació del Bestiari amb el suport de la Fundació PuntCAT

Bestiari 3D és una iniciativa impulsada per l’Agrupació del Bestiari que s’ha pogut tirar endavant gràcies al suport de la Fundació PuntCAT. Aquesta organització va obrir a principis del 2019 una convocatòria d’ajuts per a projectes digitals. El Bestiari 3D va ser un dels escollits. El projecte no està tancat, sinó que l’Agrupació pretén en un futur seguir escanejant més bèsties i ampliar, d’aquesta manera, el catàleg de fitxers 3D.

El passat 2019 el projecte del Bestiari 3D va rebre un reconeixement. El mes novembre l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català li va atorgar el Premi a la Iniciativa Innovadora en el marc del lliurament dels III Premis Antoni Carné.