Diu la gent gran del poble que, fa molts anys, a la font més concorreguda de la vila (Font de la Rovirassa) hi vivia una misteriosa criatura: alguns juraven que era una serp enorme, d’altres asseguraven que era una sargantana gegantina. La qüestió és que tothom  coincidia en una cosa: feia feredat. Les mares, sobretot, advertien constantment els infants que no s’hi acostessin, que aquell animal podia aparèixer d’un moment a l’altre i causar un bon ensurt. Aquesta por, que anava creixent a mesura que les històries s’anaven explicant i exagerant a cada vespre, va acabar convertint-se en part de l’imaginari col·lectiu.
Amb el temps, un grup de joves del poble, cansats de tanta temor i decidits a donar-li la volta a la llegenda, van pensar que potser era hora de riure’s de la bèstia. Van reunir-se, van preparar materials i, amb molta traça i imaginació, en van crear una figura que en reproduïa l’aspecte misteriós. D’aquell gest, mig de burla i mig de celebració, en va néixer la colla. I així, del que havia començat com un simple espant d’estiu, va brollar el que avui coneixem com el correfoc: una festa de foc, soroll i alegria que encara recorda aquella vella història de la serp —o la sargantana— de la font.