El Seguici Popular de Santa Tecla protagonitza la nova obra de Jordi Bertran

El Seguici Popular de Santa Tecla és una de les expressions més emblemàtiques de la cultura popular catalana. Amb la voluntat d’apropar-ne la riquesa patrimonial al gran públic, Jordi Bertran presenta el llibre Les meravelles del Seguici Popular de Santa Tecla a Tarragona, una obra editada per Cossetània Edicions que ofereix un recorregut des de mitjans del segle XVI fins als nostres dies.

L’autor analitza els orígens i l’evolució del Seguici, posant en relleu com aquesta manifestació ha sabut preservar la seva essència mentre incorporava noves recuperacions i aportacions. El llibre explica els diferents elements que formen part de la celebració, des del bestiari i els balls fins als entremesos, la música que acompanya la festa o qüestions vinculades amb el foc pirotècnic.

L’obra també aprofundeix en el paper que el Seguici ha tingut en la construcció de la identitat cultural de Tarragona i en la implicació de les entitats i de la ciutadania per mantenir viu aquest patrimoni. El resultat és una mirada rigorosa però alhora divulgativa, pensada tant per als estudiosos de la cultura popular com per a qualsevol persona interessada a conèixer millor una de les festes majors més destacades de Catalunya.

 

 

 

 

 

Bestiari del Seguici Popular de Santa Tecla. A l’esquerra, la Víbria, a la dreta, el Drac de Sant Roc.

La presentació de l’obra va tenir lloc el passat 13 de juliol al Seminari de Tarragona, en un acte que va reunir diverses personalitats vinculades a l’àmbit acadèmic i cultural. L’esdeveniment es va plantejar en format de col·loqui i va comptar amb la participació de Francesc Massip, catedràtic d’Història del Teatre i director de la tesi de l’autor, així com d’Antoni Jordà i Montserrat Canela.

El llibre, editat per Cossetània Edicions, recull part de la tesi doctoral de Jordi Bertran sobre el cicle festiu de Santa Tecla i el Corpus, defensada el 2024 a la Universitat Rovira i Virgili i guardonada el 2025 amb el Premi Josep M. Pujol a la millor tesi d’Humanitats i Ciències Socials.