L’Àliga del Vendrell és un entremès del Seguici Popular de la vila i forma part del bestiari popular i tradicional de Catalunya. Dintre d’aquest bestiari, les àligues són les que gaudeixen d’una major importància i són un element molt protocol·lari dintre de les festivitats de cada ciutat. Al Vendrell no hi havia referències de l’existència de cap àliga festiva d’aquestes característiques. Així el 23 de juliol del 2013 naixia l’Àliga del Vendrell a la plaça Vella, beneïda pel rector de la Parròquia del Sant Salvador, mossèn Joan Maria Padrell. Durant la seva presentació a la vila, es va explicar la llegenda de l’Àliga creada per a l’ocasió, que relaciona aquesta bèstia amb la Roca Aguilera, un punt geogràfic, rocós del Vendrell i on es poden albirar àligues. Va ser dissenyada i construïda al Taller de Vilanova i la Geltrú pels artistes Arnau Codina i Eduard Roig. L’Àliga és de fibra sobre motlle de silicona, és carregada interiorment per 1 portant, pesa 70 quilograms i mesura 3,80 metres de llargada, 2,35 d’amplada i 2 metres d’alçada.

Com a símbol del poder municipal, porta una corona daurada en llautó polit, abrillantat i repujat a mà. Aquest element és de motius vegetals i a la part frontal porta l’escut de la vila i la pedreria és verda i blava. Va ser dissenyada per Rafael Marín i realitzada per Rafael i José Manuel Marín, de Orfebreria Maestrante. També en representació del poble porta al bec una branca d’olivera i una altra de palmera, lligades amb uns llaços de la bandera del Vendrell i la senyera. El vestuari del grup es basa en una brusa de viscosa de color blanc trencat amb l’escut de l’entitat brodat al pit, pantalons bombats d’adomassat, faixa negra i espardenyes de vetes negres. Aquest vestuari ha estat dissenyat per Manuel Jiménez i confeccionat per Encarna Jiménez. L’Àliga surt per la festivitat del Corpus Christi, per la Festa Major i per la Fira de Santa Teresa. Pel seu paper protocol·lari i de representació del poder del poble pot ballar davant de l’altar de l’Església i també per aquests motius no surt de la vila, excepte en casos molt excepcionals.