És l’animal fantàstic representatiu de Sant Sadurní d’Anoia i, per tant, l’element central de la festa. Es tracta d’una reproducció gegant de l’insecte en la seva fase alada. La primera fil·loxera va ser construïda l’any 1981 i estrenada per les Fires i Festes d’aquell any. El 1990 va ser substituïda per l’actual, més perfeccionada i fidel a la forma real de l’insecte. La fil·loxera grossa, tota ella de color groc, mateix 7 metres de llargada i quasi 5 metres d’ample amb les 4 ales esteses. Treu foc per la boca, les antenes, les ales i la cua, que són les parts mòbils de la bèstia. La porten tres persones i, malgrat el seu volum, té una gran mobilitat. Fa les seves aparicions acompanyada per timbals. La fil·loxera, com a figura, forma part d’un ampli entremès que commemora d’una forma popular i folklòrica el fet històric de la plaga de la fil·loxera que va afectar Catalunya el segle passat, però que va tenir una especial incidència a Sant Sadurní d’Anoia on la vinya, el vi i, després, el cava han estat el motor de la seva economia i progrés. La Festa de la Fil·loxera comença el 7 de setembre amb l’escampada de 30 fil·loxeretes com a preludi (veure fitxa de fil·loxeretes). L’endemà a migdia té lloc la fil·loxera Infantil i ja a la nit hi ha la Baixada amb la participació de tot l’entremès: ball de pagesos (diferents rotllanes de 6 balladors), el primer atac de la fil·loxera, els ceps malalts (14 en forma de capgròs), els pagesos esverats, els Set Savis de Grècia (gegantons), l’atac final de la Fil·loxera, la solució dels Set Savis de Grècia, els ceps de peu americà i el triomf. L’Associació Festa de la Fil·loxera neix el 1995, té 160 socis i aglutina i gestiona tota la Festa de la Fil·loxera per delegació de l’Ajuntament, el seu titular legal.