El ruc de la Granada va ser construït en recordança d’una llegenda que envolta el campanar del poble: Vet-ho aquí que una vegada hi havia un ruc que no menjava i cada dia perdia més. Tot passejant-lo per la carrerada i dia rere dia, passar per darrere l’església l’animal mirava frisós un lletsó que havia nascut dalt del campanar. Els veïns li aconsellaren fer-li menjar aquella herba de la qual n’estava tan engelosit. I ja els teniu tots muntant bastides, taulons i corrioles per pujar l’animal dalt el campanar. Lligat pel coll l’empenyeren amunt mentre els més saberuts que s’ho miraven anaven dient “Mireu com riu de content que està abans de prendre la medecina”. No s’adonaven que l’estaven escanyant i, per sort o per desgràcia, abans que arribés a dalt es trencaren les cordes i tota la bastida se’n va anar a n’orris. No en quedà notícia si el ruc va morir o no, però el clot que feren va ser anomenat la Bassa Pedrera, lloc on es troba la plaça de Sant Joan, darrera l’església. El ruc es caracteritza pel seu atribut masculí que ruixa amb aigua als badocs. La seva pujada al campanar, al mes d’octubre, és tot un espectacle de foc, música i coreografia pròpies, d’una gran bellesa plàstica. D’octubre a juliol, el ruc representa que s’està a dalt el campanar tot observant els veïns, els fets més rellevants que succeeixen al poble i esperant l’arribada d’una nova festa major.