Al segle XIX, a Collserola encara vivien llops i llobes. A les èpoques més gèlides, els animals passaven gana, i com els caçadors els hi estaven a sobre, era molt complicat aconseguir menjar. Els dies que els caçadors es refugiaven del fred a les cases del poble, els animals baixaven fins a la carnisseria del Carrer Major, però només  aconseguien la sang que passava per sota la porta.

Els vilatans, cansats de sentir-se insegurs, van organitzar una batuda per fer-los fóra, i un dia els van sorprendre tot matant i ferint a molts animals .

La Lloba, aleshores va anar fins a l’infern, per demanar ajuda a l’Azazel, que a canvi de la seva ànima li va oferir retornar a Sant Cugat i reparar tot el mal que li havien fet els humans.

L’any 2020, per commemorar el 30è aniversari dels Diables de Sant Cugat, va sorgir la idea entre el jovent de la colla, de disposar d’una bèstia que els hi acompanyés a les seves sortides.

Tot i la pandèmia, es va aconseguir tirar endavant aquest projecte, trobant noves formes de treball en equip.

Es va rebre assessorament històric sobre les bèsties que podrien acabar formant part de l’imaginari col·lectiu de Sant Cugat.

Finalment, a través d’un procés participatiu, els membres de la colla van acabar decantant-se per la figura de la Lloba Llepa-sang i la seva llegenda.