Una figura de bestiari no és una estructura i prou, és tota la història que l’envolta. De vegades agafa un paper important en les festes populars, d’altres es converteix simplement en un símbol per a un grup de persones. Aquest és el cas de Fènix Fèlix de l’esplai L’Espurna de Vilanova i la Geltrú.

Com tot el que fan els monitors d’un esplai, preparen les activitats pensant en els nens i nenes que les faran, en els seus gustos i els seus interessos. En un any atípic com aquest, L’Espurna ha complert vint-i-cinc anys i, ja posats a fer coses fora de l’habitual, com portar mascareta, el passat estiu va impulsar un projecte ben especial: crear un ocell mitològic que reneix de les seves cendres.

Com explica Laura Tusell, una de les directores de L’Espurna, “motiva molt tenir alguna cosa que et representi”. El passat mes de juliol, el Fènix Fèlix va ser adoptat pels infants de l’esplai. Els monitors van triar aquesta bèstia perquè està relacionada amb el foc, igual que el nom del centre. A més, van decidir fabricar-la perquè era l’únic esplai de la ciutat que encara no tenia una mascota que els representés.

Una mica de cola i…

El procés de creació del Fènix Fèlix es va dividir en dues fases. La primera es va basar en la construcció de la figura. La segona va consistir en forjar tota la història que li donaria vida.

El mes de juny, i la primera meitat del mes de juliol, cinc monitors van posar fil a l’agulla en la fabricació del fènix i es van començar a reunir quatre tardes per setmana. Primer van fer l’estructura, amb cercles de cartó ploma, i després el cap, amb una esfera de porexpan. La cua també la van fer amb cartó ploma i per a les ales van utilitzar dues làmines de cartó grans.

El següent pas va ser donar-li consistència al fènix. Van recobrir-lo amb paper de diari i després li van fer una capa de tela i una altra de guix. El van pintar de color groc, vermell i taronja, el van col·locar sobre un carro de la compra i al voltant li van posar una faldilla de roba decorada amb flames.

Com a complements, li van posar al coll el fulard de l’esplai (de color blau amb el voraviu lila) i uns picarols de colors al cap, que li donen un so característic cada vegada que es mou.

L’estrena

Si el Fènix Fèlix té una faceta cinematogràfica, no és pel seu perfil d’actor (que també podria ser) sinó perquè prové literalment del món de les pel·lícules. Els nens i nenes de l’esplai l’Espurna el van rescatar d’allà, dels films de Hollywood, perquè el que realment volia era tenir una família.

Tot va començar el dilluns 13 de juliol, el primer dia de les colònies d’estiu que es van fer a la seu de l’esplai, a la Parròquia de Sant Joan Baptista. El centre d’interès anava de pel·lícules i cada dia els monitors en presentaven una de diferent. Ara bé, dia sí dia també hi havia un personatge que les sabotejava.

El dia que tocava Frozen els decorats de gel apareixien tots desfets pel foc, el dia de La Casa de Papel en comptes de diners, a la caixa forta s’hi trobaven plomes… D’una manera o altra cada dia el Fènix Fèlix deixava la seva empremta però sense deixar-se veure.

Tusell assenyala que amb les poques pistes que s’havien donat amb cadascun dels films, els nens van buscar informació i… “amb la segona pista ja sabien que es tractava d’un fènix!”, exclama. Així i tot, els “monis” van mantenir el suspens fins a l’últim dia, moment en què van presentar el fènix envoltat de bengales de colors.

Una figura per tot l’any

El Fènix Fèlix és la mascota de l’esplai, el seu símbol. A la vegada, és la porta d’entrada a un univers ple d’aventures. La intenció és que participi en les festes més assenyalades de l’esplai i arribi allà on abasti la imaginació dels monitors.

El primer dia d’aquest curs 2020- 2021, per exemple, va tornar a treure el cap. Representava que un grup de periodistes venia a L’Espurna a fer un reportatge pel 25è aniversari i que cada monitor hi participava d’una manera o altra: hi havia uns que presentaven una secció de tendències, uns altres que donaven el comunicat del temps…

Després de tot el dia de gravacions, però, els comunicadors no estaven contents amb els resultats. Deien que no trobaven els continguts originals. Com a última solució, els monitors van decidir treure el Fènix Fèlix i aquest, acompanyat d’espurnes i aplaudiments, va arreglar el reportatge.