2025: continuem fent créixer el bestiari!

Acaba un any en què el bestiari ha crescut, s’ha renovat i ha brillat més que mai!

Voleu saber quines bèsties han nascut aquest 2025? Descobrim-ho plegats!

Mulassa de Verdú

El passat 26 d’abril es va estrenar la nova Mulassa de Verdú, a l’Urgell (Lleida). El disseny i construcció de la figura ha anat a càrrec de Jordi Arnau. Aquest artista ha aconseguit capturar l’essència de Verdú en aquesta nova Mulassa, un símbol que representa la força, la història i la cultura del poble, pensant en què representi l’esperit de les mules que assistien any rere any a la Fira de Verdú.

Per què una Mulassa a Verdú? A Verdú, durant gairebé 600 anys, s’hi va celebrar la Fira d’Animals de Peu Rodó més gran de Catalunya i una de les més importants d’Espanya. Tot va començar el 1378 quan el rei Pere III el Cerimoniós va concedir el privilegi per a la seva celebració. Des del principi, la Fira es va especialitzar en la comercialització d’animals de peu rodó (cavalls, mules i rucs), ja que eren elements imprescindibles per treballar al camp, per desplaçar-se i per transportar mercaderies. Tothom d’una manera o una altra necessitava un animal de peu rodó. Durant segles, la fira va ser el motor econòmic i social de Verdú, atraient comerciants d’arreu i fomentant el desenvolupament de la vila en tots els àmbits. L’avenç tecnològic i la mecanització del camp, a partir dels anys 60 del segle passat, van portar al declivi de la fira, fins a desaparèixer definitivament el 1975. Cinquanta anys després de la celebració de l’última Fira, des de l’associació Xercavins s’ha decidit crear aquest animal folklòric. Amb la Mulassa es vol retre homenatge i donar a conèixer la que durant 600 anys va ser la Fira més important del Principat, referent a la comercialització d’animals de peu rodó.

Està feta de fibra de vidre i pesa 61 Kg. Té una llargada de 314 cm, una amplada de 88 cm i una alçada de 278 cm. Un total de 2 persones, porten i arrosseguin alhora la Mulassa.

 

Lo Groguet de Tàrrega

El passat 5 d’abril es va estrenar Lo Groguet, una nova figura del bestiari festiu de Tàrrega. La seva aparició s’emmarca dins la celebració de la Festa de la Primavera, coincidint també amb l’acte en què Guixanet va ser reconeguda com a nou Consolat del Bestiari Festiu de Catalunya. Aquesta nova bèstia ha estat apadrinada per l’Associació Guixanet, i es tracta d’una bèstia amb forma d’ànec.

Inspirat en un ànec de goma, es tracta d’una iniciativa d’un grup format per set adolescents de 12 a 16 anys amants de la cultura popular i està dirigida al públic infantil de la ciutat. Els promotors han optat per una figura graciosa i senzilla de construir, atès l’escàs pressupost de que disposaven. Té un pes de 40 kgs. i porta rodes per moure’s. Té una alçada de 260cm i una llargada de 220cm.

La bèstia ha estat apadrinada per l’Associació Guixanet i ha comptat amb la col·laboració personal de Miquel Setó, Jordi Erustes a la pintura i Maria Navarro, i el patronicini de diversos negocis de la població. Del vestuari se n’han encarregat la Lourdes Marti i la Regina Pons.

 

Bou de Mar de Badalona

Badalona va estrenar el passat 12 d’abril El Bou de Badalona, també conegut com a Bou del Mar, en el marc de la 25a Festa Medieval de Badalona Aquesta nova figura neix amb una forta connexió amb la tradició marinera de la ciutat. Aquest sobrenom ret homenatge a una època no tan llunyana en què bous i mules ajudaven a arrossegar embarcacions fins a la sorra, una imatge habitual a les platges del litoral badaloní i de molts altres punts de la costa catalana. A més, el mot “bou” també fa referència a una tècnica de pesca tradicional, tan arrelada que va donar nom a un tipus concret d’embarcació: les conegudes “barques de bou”, molt presents a la costa de la província de Barcelona.

Aquest nou entremès adopta diferents formes segons l’ocasió. En festes assenyalades, com Corpus o altres dies de precepte, llueix ornaments florals a les banyes, el coll i fins i tot la cua. Aquest guarniment varia en funció de cada esdeveniment, amb colors i formes que s’adapten a cada moment del calendari festiu.

La figura ha estat creada pel solsoní Pau Reig, un artista destacat en el món del bestiari festiu. Entre les seves creacions hi ha figures tan destacades com l’Ovella de Castellví, la Somera de Reus o el Lleó de Gironella, totes elles plenament integrades dins l’imaginari festiu català. El Bou de Mar està fet de ffibra de vidre i pesa 45 quilos.

 

Drac Flameta de Cunit

Cunit ha incorporat tres noves figures al seu patrimoni festiu: els gegantons Terra i Aire, i el drac infantil Flameta, totes creacions de l’escultora Dolors Sans. La presentació es va fer el 30 de maig en una cercavila amb la participació de colles d’altres municipis.

Quan faig un drac sempre busco les diagonals, les formes forçades i expressives i calculo que sigui atractiu des de qualsevol punt de vista, de darrera de davant o des d’un balcó. El que m’interessa sempre és tenir en compte el perfil, jugant amb el buit i el ple per crear efectes dramàtics. Les ombres creades pel perfil d’una bèstia amb el foc li donen un aire màgic – Dolors Sans

Flameta, representa la descendència del bestiari festiu de Cunit. Aquesta nova criatura combina elements dels dos dracs grans actuals que disposa el municipi: el Drac de Cunit (construït el 1985 pel taller Ventura i Hosta) i la Draga (obra també de Dolors Sans, del 2008). La Flameta és la filla del Drac i la Draga, i per això reuneix parts dels dos dracs: disposa de tres caps, on dos són els caps del Drac de Cunit i el cap central és el cap de la Draga. Les ales i la cua són de la Draga i per això té les ales de colors com la seva mare; el cos és del drac de Cunit.

Recupera l’article AQUÍ.

 

Víbria de Sant Joan

Dissabte 14 de juny de 2025, al barri de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, el foc va tornar a dansar amb ales noves. El naixement d’una nova bèstia: la Víbria de Sant Joan, criatura mítica que ve a fer arrels entre la pedra i la pólvora, la memòria i la festa.

L’entremès està conformat per la figura de la Víbria, quatre diablots i tres tabals tradicionals. La Víbria, encarna la femella del drac i és una de les representacions més tradicionals de la imatgeria popular catalana, amb antecedents documentats des del segle XIV.

Es tracta d’una criatura híbrida i simbòlica que es caracteritza per tenir bec d’ocell, pits humans femenins, ales de ratpenat, cos de rèptil i potes d’aus rapinyaires. Aquesta peça ha estat realitzada en fibra de vidre per l’imatger i veí del barri, l’Arnau Codina, amb un pes de 50 quilos, i està dotada de quatre punts de foc: tres a la boca i un a la cua.

El nom de la Víbria, que prové del llatí vīper-vīperus, que vol dir escurçó, remet directament a la figura de la serp, símbol tradicional en l’heràldica del pecat capital de l’Enveja, sovint representat també com una serp. Aquesta relació simbòlica es fa encara més significativa si tenim en compte que la torre més emblemàtica del barri de Sant Joan rep el nom d’Enveja, establint així un vincle profund entre la bèstia, el territori i el seu imaginari col·lectiu.

Recupera l’article AQUÍ.

 

Draca de Mataró

El passat 6 de juliol de 2025 es va fer la presetnació de la Draca de Mataró, una nova figura festiva de foc que va arribar a la ciutat de Mataró, en el marc de la Festa Popular dels Molins 2025. El Godrac feia més de 16 anys que caminava sol, i va rebre una sorpresa més que grossa: la seva mare, la Draca, va tornar dels inferns per fer-li companyia! El bateig es va fer l’endemà, el 5 de juliol, de la mà dels seu padrí, la colla del Mamut de Viladecans.

La Draca és un projecte de la Colla del Godrac per fer una figura de dimensions més grans que l’anterior. Arriba per mantenir l’essència del seu fill: també és un gos-drac (Drac-Ca) que llença foc i aigua.

Té cap i cua de gossa, i escates, ales i pits de dragona. Té uns colors vius, però amb tonalitats fosques i verdoses, que recorden molt als del Godrac. Té 13 punts de foc, repartits per tot el cos i també incorpora elements nous, com el fet que és una figura femella, amb tocs que representen la joventut (element clau i representatiu de la colla) i també amb trets identificatius de la ciutat i de l’entorn, com la posidònia que duu a la pota o els escuts del seu collaret.

 

Basilisc Petit de Mataró

El passat 20 de juliol, durant l’Encesa, es va presentar el Basilisc Petit. Mataró va incorporar aquesta nova figura de foc infantil durant Les Santes 2025, convertint-la en el tercer element de foc per als més petits i el quart del Ball de Diables de la ciutat.

El cap del drac simbolitza el Basilisc en la seva etapa juvenil i, per aquest motiu, no presenta trets de gall, sinó d’un pollet, en referència al seu origen abans de créixer. Conserva, però, la disposició característica de les plomes al cap, que evoca la imatge del Basilisc adult. El coll és prim i allargat, i les ales, tot i estar desplegades, són petites, pròpies d’una criatura jove. La cua també és més curta, però manté l’essència del moviment del drac gran. Es tracta d’una peça pensada especialment per a infants i joves d’entre 8 i 14 anys.

Imatge de Dolors Sans, creadora de la nova bèstia.

 

The Worker Becomes Queen

El passat 26 de setembre, en el marc de les Festes de La Mercè 2025 durant l’anual Passejada de Bèsties, es va estrenar el projecte artístic internacional “The Worker Becomes Queen”.  Aquest combina escultura monumental, música original i dansa comunitària per explicar una història de treball, transformació i orgull col·lectiu. La iniciativa, comissionada per a La Mercè 2025, és fruit de la col·laboració entre Global Grooves (Greater Manchester) i l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Federació Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

Les protagonistes: dues abelles:

  • La Reina Abella: una geganta imponent inspirada en les Carnival Queens, les Cotton Queens i la tradició catalana dels gegants. No és reialesa per naixement, sinó un símbol de la força col·lectiva i l’orgull cultural. El seu vestit es confecciona mitjançant un programa tèxtil comunitari amb teles i brodats de diverses comunitats globals de Manchester, unint el passat industrial de la ciutat amb identitats culturals vives.
  • L’Abella Obrera: una escultura cinètica de quatre metres feta amb peces de bicicleta reutilitzades, engranatges i metall reciclat. Es mou per la força humana, evidenciant l’energia física darrere de cada moviment. Els detalls tèxtils, amb sedes pintades a mà encapsulades en resina, la connecten visualment amb la Reina i evoquen la memòria de la indústria cotonera.

Totes dues són femenines, un homenatge a les abelles reals de la natura: treballadores, creadores i líders del rusc. I ambdues estan animades per artistes disfressats, música processional en directe i una coreografia intercultural.

Recupera l’article AQUÍ.

 

Morgana

“Quan la lluna desperta i el silenci tremola, una ombra recorre la nit. Ningú n’ha vist el rostre veritable, però diuen que les seves mans cremen com brases i que el seu riure s’enfonsa fins als ossos. No la miris als ulls… o potser mai en tornaràs. T’atreveixes a descobrir la bèstia que espera entre les tenebres?”

El Raval de Montserrat va ser l’escenari, el passat 20 de setembre de 2025, d’un moment històric per a la cultura popular terrassenca: la presentació oficial de la Morgana, la nova bèstia de foc dels Diables de Sant Pere Nord.

La Morgana no és només una nova figura dins del bestiari; és una presència que imposa respecte des del primer moment. Es tracta d’un ésser d’una corpulència que intimida, amb cabells llargs, mirada penetrant i grans urpes de depredador en lloc de mans. Construïda pel Taller Dimoni en fibra de vidre, combina resistència i lleugeresa, permetent moviments fluids i espectaculars durant les actuacions. Pesa 54 kg i compta amb 12 punts de foc, cosa que li atorga una gran potència visual i pirotècnica. Cada detall ha estat treballat amb cura per dotar-la d’una personalitat pròpia, a mig camí entre la criatura mítica i l’ésser temible que sembla emergir de les ombres.

Recupera l’article AQUÍ.