Cunit ha enriquit el seu patrimoni festiu amb tres noves incorporacions: els gegantons Terra i Aire i el drac infantil Flameta, tots ells obra de l’escultora vilafranquina Dolors Sans. L’estrena oficial es va fer el divendres 30 de maig amb una cercavila festiva que va aplegar figures d’altres municipis i molta expectació.

La jornada va comptar amb la presència de gegantons procedents de l’Arboç, Valls i Cubelles, així com de dracs infantils vinguts de la Geltrú, Calafell i la draga del Vendrell.

Aquests tres nous elements, han estat dissenyats i construïts per l’escultora Dolors Sans.

Quatre elements, dues etapes

Els nous gegantons, Terra i Aire, completen una iniciativa simbòlica iniciada l’any 2009 amb la construcció dels gegantons Aigua i Foc. Amb aquests quatre personatges es vol fer un homenatge als elements bàsics que, segons la filosofia clàssica grega, configuren el món: foc, terra, aire i aigua. Més enllà de la seva càrrega mitològica, la proposta reflecteix una mirada poètica sobre l’origen pròpiament de la vida.

Dit això, us presentem la Terra i l’Aire, estrenats aquest 2025:

La gegantona Terra pren forma de figura femenina i simbolitza plenament la natura. El cap està guarnit de flors i fruits, així com el cos. Al pit, hi porta el sol i la lluna, dues forces celestes que regeixen els ritmes de la Terra i li donen energia. A la panxa, sosté amb les dues mans una esfera que representa el planeta, com una al·legoria de la Mare Terra que ens dona la vida i que es fecunda. En aquesta esfera destaca el continent africà, en referència als orígens de la humanitat.

El gegantó Aire, s’inspira en la mitologia grega, concretament del déu Èol, senyor dels vents. Porta unes ales al cap, símbol característic del déu i representació directa de l’element aeri. La seva barba i els cabells es mostren en moviment, com si els arrossegués el vent, reforçant així la seva identitat simbòlica. La seva expressió facial, amb les galtes inflades – com es representa el déu – i la boca bufant, evoca la força invisible però poderosa de l’aire. A una mà sosté un bastó amb el qual controlava les tempestes i els vents del món, mentre que amb l’altra porta una àmfora, el recipient on, segons la llegenda, Èol guardava els vents.

A l’esquerra, el Gegantó Aire de Cunit, al centre i a la dreta la Gegantona Terra de Cunit. Dolors Sans, 2025.

Flameta, el nou drac infantil

Quan faig un drac sempre busco les diagonals, les formes forçades i expressives i calculo que sigui atractiu des de qualsevol punt de vista, de darrera de davant o des d’un balcó. El que m’interessa sempre és tenir en compte el perfil, jugant amb el buit i el ple per crear efectes dramàtics. Les ombres creades pel perfil d’una bèstia amb el foc li donen un aire màgic – Dolors Sans

La tercera figura presentada és el drac infantil Flameta de Cunit, que representa la descendència del bestiari festiu de Cunit. Aquesta nova criatura combina elements dels dos dracs grans actuals que disposa el municipi: el Drac de Cunit (construït el 1985 pel taller Ventura i Hosta) i la Draga (obra també de Dolors Sans, del 2008). La Flameta és la filla del Drac i la Draga, i per això reuneix parts dels dos dracs: disposa de tres caps, on dos són els caps del Drac de Cunit i el cap central és el cap de la Draga. Les ales i la cua són de la Draga i per això té les ales de colors com la seva mare; el cos és del drac de Cunit.

Amb aquestes noves figures, Cunit aposta per un imaginari festiu ric i simbòlic, que beu de la tradició però també de la creativitat artística contemporània. Dolors Sans, amb una trajectòria consolidada en el món del bestiari festiu, torna a deixar empremta al municipi.

El Drac Flameta de Cunit. Dolors Sans, 2025.