Una mirada crítica al nostre teixit: diagnosi sobre equitat, diversitat i convivència a les colles del bestiari

persones montant un drac

En el marc d’un procés d’anàlisi participatiu, Bestiari ha impulsat una diagnosi profunda per entendre l’estat actual de les colles que conformen la federació. L’estudi, basat en qüestionaris, entrevistes i grups focals, ofereix una fotografia nítida del clima relacional, la distribució del poder, la igualtat de gènere, la convivència i la percepció de violències dins les colles.

Els resultats mostren una realitat amb moltes llums —relacions respectuoses, participació horitzontal i flexibilitat— però també ombres que cal afrontar col·lectivament: rols de gènere encara actius, concentració de poder, discriminacions subtils, violències simbòliques o dificultats en la conciliació real. Aquest article recull les principals conclusions de l’estudi i convida a una reflexió compartida sobre com fer de les colles espais més justos, acollidors i transformadors.

Una metodologia oberta i plural

  • Qüestionaris anònims a membres de les colles (més de 500 respostes)
  • Entrevistes qualitatives amb perfils diversos del món del bestiari
  • Focus grups amb equips de governança i base associativa
  • Anàlisi documental i contextual del sector

Cultura organitzativa: respecte sí, però no per a tothom igual

La majoria de persones enquestades valoren molt positivament l’ambient dins la colla. Tanmateix, quan mirem les dades amb perspectiva de gènere o identitat, emergeixen matisos rellevants:

  • Les dones i les persones no binàries senten menys llibertat per expressar-se i perceben més dinàmiques excloents.
  • Un terç del conjunt d’enquestats indica que el poder es concentra en poques mans.
  • Les bromes sexistes o LGBTI-fòbiques no són la norma, però tampoc inexistents.

El treball invisible: rols de gènere i tasques ocultes

Tot i la percepció d’igualtat en les tasques visibles, com muntar el bestiari, les tasques reproductives continuen invisibilitzades:

  • El 45,7% de les dones identifica invisibilització de tasques com la cura o la logística.
  • Un 32% reconeix assignacions segons estereotips de gènere.

Participació i conciliació: bones intencions, però desequilibris persistents

Les colles són percebudes com espais respectuosos amb la vida personal, però:

  • Els homes perceben més facilitats per compatibilitzar càrrecs i vida personal.
  • Les dones expressen més càrrega subjectiva i menys suport efectiu.

Conflictes: comunicació oberta, però informal

La cultura del diàleg és present, però sovint manca de protocols estructurats:

  • Només un 44% de dones considera que sempre es respecten totes les opinions en conflictes.
  • En moments de tensió, les pràctiques comunicatives es debiliten.

Violències masclistes: el silenci no és absència

  • El 27,3% de dones ha presenciat el qüestionament de les seves opinions tècniques.
  • Un 10% de dones diu haver patit comentaris o actituds sexuals no desitjades.
  • Un 8,7% ha viscut o coneix casos de violència masclista o LGBTI-fòbica.

LGBTI-fòbia: bretxa entre percepció i vivència

  • El 24% de persones LGBTI+ ha escoltat comentaris discriminatoris.
  • El 14% diu haver amagat la seva identitat per por de rebuig.
  • Les violències digitals i subtils són especialment invisibles.

Conclusions: reptes oberts per seguir caminant

Punts forts:

  • Respecte i escolta activa com a valors dominants
  • Alta percepció de transparència i participació
  • Flexibilitat i comprensió cap a la vida personal

Àrees de millora:

  • Invisibilització del treball de cures
  • Rols de gènere en tasques i lideratges
  • Manca de mecanismes formals per a conflictes i violències

I ara què?

Aquest diagnòstic és una oportunitat per transformar dinàmiques, escoltar veus silenciades i fer de cada colla un espai de convivència justa i segura. El canvi no vindrà sol, però ja ha començat.

Trenquem els silencis. Repartim el poder. Fem del bestiari un espai per a tothom.