En el marc d’un procés d’anàlisi participatiu, Bestiari ha impulsat una diagnosi profunda per entendre l’estat actual de les colles que conformen la federació. L’estudi, basat en qüestionaris, entrevistes i grups focals, ofereix una fotografia nítida del clima relacional, la distribució del poder, la igualtat de gènere, la convivència i la percepció de violències dins les colles.
Els resultats mostren una realitat amb moltes llums —relacions respectuoses, participació horitzontal i flexibilitat— però també ombres que cal afrontar col·lectivament: rols de gènere encara actius, concentració de poder, discriminacions subtils, violències simbòliques o dificultats en la conciliació real. Aquest article recull les principals conclusions de l’estudi i convida a una reflexió compartida sobre com fer de les colles espais més justos, acollidors i transformadors.
Una metodologia oberta i plural
- Qüestionaris anònims a membres de les colles (més de 500 respostes)
- Entrevistes qualitatives amb perfils diversos del món del bestiari
- Focus grups amb equips de governança i base associativa
- Anàlisi documental i contextual del sector
Cultura organitzativa: respecte sí, però no per a tothom igual
La majoria de persones enquestades valoren molt positivament l’ambient dins la colla. Tanmateix, quan mirem les dades amb perspectiva de gènere o identitat, emergeixen matisos rellevants:
- Les dones i les persones no binàries senten menys llibertat per expressar-se i perceben més dinàmiques excloents.
- Un terç del conjunt d’enquestats indica que el poder es concentra en poques mans.
- Les bromes sexistes o LGBTI-fòbiques no són la norma, però tampoc inexistents.
El treball invisible: rols de gènere i tasques ocultes
Tot i la percepció d’igualtat en les tasques visibles, com muntar el bestiari, les tasques reproductives continuen invisibilitzades:
- El 45,7% de les dones identifica invisibilització de tasques com la cura o la logística.
- Un 32% reconeix assignacions segons estereotips de gènere.
Participació i conciliació: bones intencions, però desequilibris persistents
Les colles són percebudes com espais respectuosos amb la vida personal, però:
- Els homes perceben més facilitats per compatibilitzar càrrecs i vida personal.
- Les dones expressen més càrrega subjectiva i menys suport efectiu.
Conflictes: comunicació oberta, però informal
La cultura del diàleg és present, però sovint manca de protocols estructurats:
- Només un 44% de dones considera que sempre es respecten totes les opinions en conflictes.
- En moments de tensió, les pràctiques comunicatives es debiliten.
Violències masclistes: el silenci no és absència
- El 27,3% de dones ha presenciat el qüestionament de les seves opinions tècniques.
- Un 10% de dones diu haver patit comentaris o actituds sexuals no desitjades.
- Un 8,7% ha viscut o coneix casos de violència masclista o LGBTI-fòbica.
LGBTI-fòbia: bretxa entre percepció i vivència
- El 24% de persones LGBTI+ ha escoltat comentaris discriminatoris.
- El 14% diu haver amagat la seva identitat per por de rebuig.
- Les violències digitals i subtils són especialment invisibles.
Conclusions: reptes oberts per seguir caminant
Punts forts:
- Respecte i escolta activa com a valors dominants
- Alta percepció de transparència i participació
- Flexibilitat i comprensió cap a la vida personal
Àrees de millora:
- Invisibilització del treball de cures
- Rols de gènere en tasques i lideratges
- Manca de mecanismes formals per a conflictes i violències
I ara què?
Aquest diagnòstic és una oportunitat per transformar dinàmiques, escoltar veus silenciades i fer de cada colla un espai de convivència justa i segura. El canvi no vindrà sol, però ja ha començat.
Trenquem els silencis. Repartim el poder. Fem del bestiari un espai per a tothom.