(DOGC núm. 1719, de 12 de març de 1993).

Del reconeixement de la importància cabdal de l’associacionisme cultural a Catalunya i, en general, de l’acció de la societat civil organitzada en entitats amb voluntat de servei públic, aquesta Llei de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural defineix com a objectius bàsics del text la potenciació de la cultura tradicional i popular, la dinamització de l’associacionisme cultural i la protecció dels seus béns patrimonials.
La Llei s’adreça principalment als diferents àmbits de la cultura tradicional catalana, com la música, el teatre amateur, el cinema amateur, la dansa, el folklore i les festes d’arrel tradicional; les entitats populars de cultura; així com les entitats que promouen l’estudi, la difusió i la conservació del patrimoni etnològic.
Per últim, La societat catalana ha estat protagonista d’una evolució cultural en el camp de la cuina i la gastronomia que l’ha dut a concebre-les com a part del seu patrimoni immaterial. És per això que s’introdueix la cuina com un dels elements del conjunt de manifestacions culturals que formen part de la cultura popular i tradicional.

(DOGC núm. 4743, de 19 d’octubre de 2006).

Crea el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, gestionat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, per inscriure les festes, manifestacions i celebracions comunitàries així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya que compleixin els requisits que estableix aquest decret. Aquesta disposició estableix el procediment per a la catalogació i inscripció de festes i elements festius. Es disposa que, un cop inscrites, poden ser objecte d’un reconeixement especial a través de diferents categories: festa popular d’interès cultural; festa tradicional d’interès nacional; element festiu tradicional d’interès nacional; festa patrimonial d’interès nacional; i element festiu patrimonial d’interès nacional.

(DOGC núm. 7482, de 26 d’octubre de 2017).

Pel seu interès, significació i arrelament molt antic en la cultura popular catalana, s’inclou aquesta declaració. La campana, instrument de percussió que es fa servir per comunicar tot tipus d’esdeveniments, tant els civils com els religiosos, un nexe i un facilitador de la vida comunitària, un mitjà de comunicació immediat i eficaç que marca i estructura el temps —el quotidià i l’extraordinari— i que subratlla els moments de celebració i els fets extraordinaris o tràgics. Cada poble mantenia els seus tocs característics, que eren transmesos via oral o a través dels costums. Un llenguatge particular gestat al llarg del temps en el si de la pròpia comunitat.
Com s’assenyala a les característiques d’aquest element festiu a l’annex d’aquest acord, “en les darreres dècades, la tipologia de tocs s’ha anat reduint. Amb la mecanització de les campanes, els tocs s’han reduït al toc de missa, de festa i de difunts, a banda del de les hores. Els monestirs encara conserven els tocs de les hores canòniques i a moltes poblacions els tocs d’ús ritual (ritus de pas: bateig, casament, difunts) són encara vigents”.

(DOGC núm. 6839, de 26 de març de 2015).

El Conselh Generau d’Aran assumeix la catalogació de les festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència a l’Aran; la declaració de les festes populars d’interès cultural de l’àmbit territorial de l’Aran, així com la incoació d’ofici i l’impuls del procediment de declaració de les festes i dels elements festius d’interès nacional, l’elaboració de l’expedient i de les memòries corresponents i l’aprovació de la corresponent proposta de resolució a la Generalitat de Catalunya, administració competent per a declarar-los, un cop donat compliment al tràmit d’audiència, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable.

(DOGC núm. 2401, de 29 de maig de 1997). Consultar en especial el Capítol III -articles 12 a 38 inclusivament- relatiu a les actuacions bàsiques de protecció civil.

(DOGC núm. 5419, de 13 de juliol de 2009).

(DOGC núm. 6824, de 5 de març de 2015).

Aquest decret és la normativa de referència en protecció civil pels objectius d’elaboració i tramitació dels plans d’autoprotecció per a aquelles activitats, instal·lacions, establiments o dependències inclosos dins l’àmbit d’aplicació d’aquest Decret i que ja estiguin sotmesos a reglamentació específica pròpia amb instruments d’autoprotecció. L’annex 2 estableix el contingut mínim dels plans d’autoprotecció i l’annex 3 els mitjans d’autoprotecció mínims.

 (DOGC núm. 6839, de 26 de març de 2015).

Té per objecte regular el sistema d’autorització, el funcionament i la supervisió de les entitats col·laboradores de les administracions públiques catalanes que han de dur a terme les funcions d’avaluació i d’inspecció i control dels establiments, activitats, infraestructures i edificis pel que fa a la prevenció i la seguretat en matèria d’incendis i els espectacles públics, les activitats recreatives i els establiments oberts al públic, d’acord amb el que estableixen les normatives específiques en cadascuna d’aquestes matèries, com també en relació amb les mesures de protecció civil i les condicions de les activitats i centres amb obligació d’autoprotecció en protecció civil, d’acord amb la normativa de protecció civil.

(DOGC núm. 5731, de 8 d’octubre de 2010).

D’acord amb l’article 208 de la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni (DOGC núm. 7340, de 30 de març de 2017), de la llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous, que es relacionen a l’annex, s’hi ha suprimit els municipis d’Olot, Roses i Torroella de Montgrí.

(DOGC núm. 6353, d’11 d’abril de 2013).

(BOE núm. 55, de 5 de març de 1993). Per a les armes tradicionals, d’avantcàrrega, consultar els articles  2, 54, 98, 107, 153 i 154 sobre l’ús i tinença d’aquestes armes.

(BOE núm. 267, de 7 de novembre de 2015).

Transposa a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2013/29/UE, de12 de juny de 2013, del Parlamento Europeu i del Consell, sobre l’harmonització de les legislacions dels Estats membres en matèria de comercialització d’articles pirotècnics i la Directiva 2014/58/UE, de 16 d’abril de 2014, de la Comissió, per la qual s’estableix, de conformitat amb la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu i del Consell, un sistema de traçabilitat dels articles pirotècnics.
Consultar en especial la Instrucció Tècnica Complementària número 18 (ITC-18) sobre manifestacions festives, religioses, culturals i tradicionals que regula l’ús d’articles pirotècnics per grups consumidors reconeguts com a experts en manifestacions festives, religioses, culturals i tradicionals organitzades per col·lectivitats, persones jurídiques o ajuntaments.
D’acord amb la ITC-18, el reconeixement d’una manifestació festiva com de caràcter religiós, cultural o tradicional, en l’àmbit local o autonòmic l’ha d’efectuar l’Administració autonòmica, d’ofici o a instància dels ajuntaments mitjançant una disposició que ha de publicar-se al Diari Oficial corresponent i en la qual s’ha d’especificar si en la manifestació festiva es permet la participació de menors d’edat.
La disposició addicional sisena d’aquest Reial decret determina les edats mínimes per a la participació, ús i condicions que s’han de complir quan hi participen menors d’edat en les manifestacions festives amb ús de pirotècnia.
(veure a l’apartat anterior, Administració de la Generalitat, la Resolució CLT/1502/2016, de 10 de juny).
La ITC-18 es localitza a la pàgina 105860 i s’estén fins a la pàgina 105863 inclusivament. Per excepció aquest enllaç remet al text publicat al BOE atesa la seva extensió i interès específic de la ITC-18.

(DOGC núm. 7145, de 20 de juny de 2016).

Reconeix d’ofici, a efectes del que estableix la Instrucció Tècnica Complementària 18 del Reglament d’articles pirotècnics i cartutxeria, aprovat pel Reial decret 989/2015, de 30 d’octubre, el caràcter religiós, cultural o tradicional, en l’àmbit autonòmic, de la manifestació festiva denominada correfoc o cercavila de foc, i n’estableix la seva definició tot i existir altres denominacions de caràcter local.
Reconeix igualment d’ofici a efectes del que estableix la Instrucció Tècnica Complementària 18 del Reial decret 989/2015, de 30 d’octubre, ja indicat, el caràcter religiós, cultural o tradicional, a nivell local o autonòmic, de les festes, manifestacions, celebracions comunitàries i elements festius amb utilització de material pirotècnic que consten inscrits al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, d’acord amb el Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya, o norma que el substitueixi.
En tots dos reconeixements és permesa la participació en la manifestació festiva de persones usuàries menors d’edat que hagin complert l’edat establerta com a mínima en la disposició addicional sisena del Reial decret 989/2015, de 30 d’octubre, amb les condicions que estableix aquesta norma (veure en el següent apartat, Administració de l’Estat, el Reial decret 989/2015, de 30 d’octubre).

… l’harmonització de les legislacions dels Estats membres en matèria de comercialització d’articles pirotècnics.

Aquesta Directiva estableix les normes per a garantit la protecció de la salut, la seguretat dels consumidors i protecció del medi ambient dels articles pirotècnics així com els requisits essencials que han de complir. Estableix també diversos àmbits  d’exclusió pel que fa a la seva aplicació. L’article 3 estableix les definicions (per exemple les establertes per a l’article de pirotècnia i la seva tipologia o la d’expert).

Versió refosa (DOUE núm. 178, de 28 de juny de 2013).

… de les legislacions dels Estats membres en matèria de comercialització i control d’explosius amb finalitats civils.

Versió refosa (DOUE núm. 96, de 29 de març de 2014). Aplicable des del 20 d’abril de 2016.

… per la qual s’estableix, de conformitat amb la Directiva2013/29/UE del Parlament Europeu i del Consell, un sistema de traçament dels articles pirotècnics.

(DOUE núm. 115, de 17 d’abril de 2014).