Així com durant les setmanes de confinament les entitats de bestiari van proposar diferents treballs manuals perquè els infants pintessin i creessin dracs, a la província de Girona un historiador i un professional del món de la imatge van bastir tota una història al voltant d’aquesta figura. El projecte, titulat “Un drac normal”, es va desenvolupar durant els dies en què la ciutadania es va haver de tancar a casa a causa de la Covid-19. El seu objectiu era publicar un conte i una il·lustració cada dia, a través d’una pàgina web, per entretenir la mainada una hora al dia i, a la vegada, explicar-los què estava passant.

Jaume Prat, autor dels contes, i Quim Paredes, creador dels dibuixos, són veïns de Salt i de Celrà respectivament. Just dos dies abans que el Govern espanyol anunciés el divendres 13 de març l’estat d’alarma, en Quim va trucar a en Jaume per preguntar-li què passaria amb la mainada si s’arribaven a tancar les escoles. “En Quim va proposar que féssim alguna cosa – explica en Jaume Prat–, i vam agafar el compromís que jo escriuria una petita història i ell faria un dibuix basant-se en el text per després publicar-ho a la web”. “Vam triar com a protagonista un drac perquè és un personatge màgic per si mateix i perquè ens donava molt de joc”, afegeix.

Primer van començar el projecte pensant-se que el confinament preventiu duraria només quinze dies, però després es va allargar. A mesura que anaven penjant contes a la web en Quim i en Jaume es van anar animant i al final van acabar publicant un total de 75 històries. Per anunciar la proposta van enviar un petit comunicat de premsa als diaris i revistes del territori. També van crear una pàgina a Facebook. Finalment, però, va ser el boca-orella el que va fer que la mainada acabés escrivint-los cartes per explicar-los que cada dia esperaven la història del seu drac.

Com explicar la nova normalitat

Els contes d’Un drac normal són històries que desperten un somriure. Són relats divertits que tenen una doble lectura, una pels infants i una altra pels adults. El seu objectiu és explicar què significa la paraula confinament, quina és la seva causa i com es pot afrontar. A partir d’aquesta base, els mesos de març, abril i maig en Jaume Prat va redactar diferents parts d’un mateix conte en el qual un drac, que es passeja per les ciutats de Girona, Barcelona o Lleida, es troba personatges que li expliquen a la seva manera què està passant.

El dimoni del pont del Dimoni de Girona o el follet de la biblioteca Montfollet, per exemple, apareixen en aquesta història. A través d’ells el drac s’assabenta perquè la població no surt de casa seva i què és el coronavirus. Els relats també serveixen per explicar als infants altres aspectes més sensibles relacionats amb la pandèmia, com pot ser la malaltia o la mort. “Tots aquests temes els hem tractat des de la ingenuïtat, ja que són vistos des del punt de vista d’una criatura extrapolat en un drac”, afirma Prat. Les històries, a la vegada, també són crítiques, per exemple, amb els polítics del Govern, més coneguts com “els de la corbata”.

Tots els relats d’Un drac normal, a més, sempre estan acompanyats d’una il·lustració. Com assenyala Jaume Prat, les històries d’adults són tot lletra però per arribar als nens “es necessiten dibuixos”. En aquest sentit, cada dia, el conte tenia una il·lustració que la mainada podia descarregar i pintar.

Un gran descobriment

Quan el confinament va arribar al seu equador més o menys en Jaume i en Quim van fer un gran descobriment. Van buscar més informació sobre els dracs i van conèixer per primera vegada la víbria. Aquesta figura, que de vegades és descrita com la femella del drac, els va inspirar per fer un conte per Sant Jordi en què la protagonista fos una nena, la Jordina. “Li vam donar la volta a la llegenda i la vam fer en clau femenina”, explica Prat. D’aquesta manera, el drac es va convertir en víbria i en un animal gens ferotge que no menjava carn, mentre que el protagonista es va transformar en una nena.

Altres treballs i fonts d’inspiració

En Jaume Prat i en Quim Paredes no és la primera vegada que treballen junts, es coneixen des de fa més de deu anys. Al llarg d’aquest temps han publicat diferents històries. Una és El fantasma de la Mulleras (2013), que explica com era la vida al poble de Salt a principis del segle XIX, vinculada a les fàbriques tèxtils. L’altra història és una novel·la juvenil il·lustrada que parla sobre la Guerra Civil i es titula Un dia de bombes (2017).

En el cas del projecte “Un drac normal”, Paredes i Prat no s’han basat en la història passada, sinó en les notícies i el context actual per poder escriure i dibuixar relats sobre el confinament. Com a fonts d’inspiració, Jaume Prat parla que s’ha impregnat de l’humor i el surrealisme de Mortadel·lo i Filemó i del món imaginatiu de Jules Verne. A l’hora de fer aquest projecte, a més, no han estat sols, sinó que els han ajudat Núria Casals, en la revisió ortogràfica, Sandra Prat en la gestió de les xarxes socials i Lluïsa Paredes en la composició de la cançó del Drac Normal.

Com a últim apunt, el fet que el drac visqui sota el Pont de Pedra de Girona no és casualitat. Jaume Prat explica que sota aquest pont que travessa l’Onyar hi ha la llegenda que hi viu la Cucullona, un animal amb mig cos de cocodril i ales de papallona. “Farem sortir un drac, que fa més respecte”, van decidir ell i en Quim. A més, aquest pont és un lloc molt turístic pel qual cada dia passa molta gent i que, per tant, els lectors podien ubicar fàcilment.