Tortosa, el 3r Consolat del Bestiari Festiu a Catalunya en el marc del 40è Ebrecorrefoc

El Correfoc de Tortosa va celebrar el passat 1 de setembre de 2023 la seva quarantena edició en el marc de les Festes de la Cinta de la capital del Baix Ebre. El divendres, durant la jornada es va gaudir de la tradicional Mostra de Bestiari, la Carretillada infantil, el XII Concurs d’enceses Ciutat de Tortosa i el Correfoc, que va recórrer, un any més, el centre de la ciutat.

El dissabte 2 de setembre, l’Espai Joan Moreira es va convertir en el Tercer Consolat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, rebent així aquest títol honorífic com a reconeixement i empoderament del territori i la seva cultura. Així com la voluntat de Bestiari de ser present a tot el territori de parla catalana.

El projecte de reconeixement a espais i entitats on es té cura i es promocionen les figures de bestiari festiu, iniciat l’any 2022 per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, té continuïtat. Després de les representacions diplomàtiques atorgades a Barcelona (La Violeta de Gràcia) i a Sitges (Espai Festes de Sitges), enguany hi ha un nou consolat.

El dissabte 2 de setembre (a les 10 h) a l’Espai Joan Moreira de Tortosa, en un acte insitucional, es va comptar amb els parlaments institucionals a càrrec de l’Excel·lentíssim Senyor Jordi Jordan Farnós, Alcalde de Tortosa, la Senyora Mercè Ayora, Vicepresidenta de Bestiari i el senyor Jordi Cubillos, Ambaixador Emèrit del Bestiari Festiu i Carlos Montesó, representant de l’Associació Lo Golafre.

L’acte va comptar amb una breu actuació de les diferents colles de cultura popular que conviuen a l’Espai Joan Moreira i la ciutat i convidats del territori, tancant l’acte amb una encesa grupal conjunta de les bèsties de foc assistents i convidades.

Hi van participar fent una mostra de la seva cultura popular:

  • L’Àguila de Tortosa, presidint l’acte, i la Cucafera Petita. Ambdues de la Colla Gegantera i Cort de Bèsties de la Ciutat de Tortosa.
  • El Drac Nortis, dels Diables Lucifers de Roquetes, Tortosa
  • El Drac lo Carrau, de la Colla Jove de Dolçainers de Tortosa
  • Els Cavallets Nous, de l’Associació Cultural 4 més 1 – gaiters de l’Aguilot, que van ballar l’Antic Ball de Cavallets de Tortosa i interpretar les Danses del Garrofer.
  • Els Castellers de Tortosa amb l’aixecament d’un pilar
  • El Drac lo Golafre i el Drac Grafus, de l’Associació Lo Golafre de Tortosa
  • El Drac Hydracus, de l’Associació Juvenil 7 Cervells, del Poble de Jesús
  • L’Asterió, de la Colla de Diables Lo Minotaure, d’Amposta

Aquest espai, antiga fàbrica d’ulleres SAMO, adquirit i rehabilitat per l’ajuntament tortosí, és la seu d’un equipament cultural i social, al barri de Ferreries.

Actualment, en fan ús intensiu les entitats de diables i bestiari “Lo Golafre”, els Castellers de Tortosa, els diables “Lucifers”, i l’associació “4 més 1 – Gaiters de l’Aguilot”. L’espai disposa d’una sala polivalent amb capacitat per a 300 persones.

Cucafera petita de Tortosa
Cavallets Nous de Tortosa
Capgrós Golafret
Capgrós Goli
Àguila de Tortosa
Castellers de Tortosa
Drac Grafus
Rajola que identifca el Consolat del Bestiari
Drac Hydracus
Drac Nortis
Asterió, lo Minotaure
Drac Lo Carrau

 

Tortosa es converteix en el tercer consolat de bestiari festiu de Catalunya

 

Una mica d’història

Les arrels de l’actual Correfoc de Tortosa cal buscar-les l’any 1981, quan la Cucafera, la gran i la petita, tot i no treure foc, va participar del primer correfoc que s’organitza a Catalunya a la ciutat de Barcelona, en un inici una trobada de bestiari festiu i de foc.

A Tortosa, històricament, el bestiari festiu i el foc han sigut elements presents, tot i que amb diferents intervals. Ja hi ha constància l’any 1432, en el marc de la celebració de la festa del Corpus, de la presència de representacions amb màscares de diables segons menciona Francesc Massip als seus estudis sobre el teatre medieval. Uns anys després, l’any 1439, també trobem documentació que regula l’ús dels coets per no malmetre la indumentària dels espectadors ni guarniments.

No obstant això, tot i la constància històrica, a l’últim quart del segle XX l’únic element que perviu del ric bestiari tortosí és la Cucafera. El bestiari, sense tenir en compte els gegants i nans amb una presència més continuada en el temps, havia desaparegut en relació amb la celebració del Corpus. En aquest sentit, no serà fins a l’any 1982 quan d’acord amb les imatges antigues dels bous i l’àliga es promou la seva recuperació. Ho van fer uns artesans del País Valencià els germans Güaita.

Ja l’any 1983, al mes de setembre, i en el marc de les Festes de la Cinta, es va celebrar el primer Correfoc de les Terres de l’Ebre. Besties de foc arriben de tot Catalunya i llavors només la Cucafera hi participa com a bestiari festiu local. Per tant, encara faltava l’element propi de bestiari de foc.

Aquesta carència va solucionar-se immediatament, l’any següent, de mans de l‘Ordre de la Cucafera, apareix el primer element de bestiari de Tortosa no relacionat amb la celebració del Corpus: lo Carrau. L’Ordre de la Cucafera, la responsable, era una entitat de caràcter cultural sorgida l’any 1984 de mans dels primers organitzadors del correfoc de les Terres de l’Ebre i en els seus inicis un dels motius va ser per poder organitzar i finançar el correfoc.

Ràpidament, s’estengué la metxa, i l’any 1985 sorgeix a Remolins el primer grup local de diables amb drac i amb l’objectiu principal de participar del correfoc. El 1985 Lo Golafre fa la seva aparició i bateig al Correfoc de les Terres de l’Ebre.

Mentrestant, més enllà de la ciutat, al territori ebrenc la llavor del correfoc també havia arribat. Concretament a Rasquera, se celebra al mateix any que a Tortosa un correfoc i apareix el primer bestiari de foc festiu ebrenc sense relació amb de la celebració del Corpus, és Lo Fardatxo, sent el primer d’un llarg número de nou bestiari festiu i colles de diables.

Tortosa inicia així l’any 1983 un dels esdeveniments que tot i els canvis soferts s’ha convertit en un element fix de la celebració de les Festes de la Cinta. El foc festiu, el bestiari, els diables, des d’aquell 1983, quan se celebra el primer correfoc sense cap colla de foc local, en l’actualitat, l’Ebrecorrefoc s’ha convertit en un referent més enllà del territori ebrenc. Avui tant per la història i qualitat de les colles ebrenques com pels correfocs que s’hi celebren a les Terres de l’Ebre el foc festiu continua cremant.