Els representants del Bestiari Festiu, de la coordinadora de Ball de Diables i de la Xarxa de Ball de Diables Tradicionals compareixen al Parlament per denunciar la inseguretat jurídica i el risc de desaparició de les manifestacions amb foc.

Les entitats reclamen un decret actualitzat que substitueixi el derogat “Decret Pomés” per protegir entitats, municipis i asseguradores davant l’augment de reclamacions i costos.

El dimecres 28 de maig va tenir lloc al Parlament de Catalunya la compareixença de tres destacats representants del món del foc festiu: Jordi Cubillos, vocal de la Coordinadora de Balls de Diables Tradicionals de Catalunya;  Pau Ruiz, portaveu de la Xarxa de Balls de Diables Tradicionals; i Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Les tres entitats representen a més de 600 col·lectius del món del foc festiu i popular del país. 

L’objectiu de la intervenció va ser traslladar als Diputats de la Comissió de Cultura les dificultats a les quals els grups de foc s’han d’afrontar fruit de la manca de regulació dels actes de foc, una situació que posa en perill la continuïtat de tradicions arrelades com els correfocs i les cercaviles amb pirotècnia.

Des de la derogació del Decret 252/1999 (conegut com a “Decret Pomés”) l’any 2011 amb la llei Omnibus de simplificació i reestructuració administrativa, les colles de foc operen en una situació d’inseguretat jurídica. El buit legal ha estat substituït per normatives municipals sovint contradictòries i recomanacions no vinculants.

“El que volem és una regulació transversal, que no depengui de la voluntat política de cada municipi”, va destacar Pau Ruiz.

Els ponents han insistit en la necessitat de crear un nou decret autonòmic que estableixi normes clares, igualitàries i de compliment obligatori per a tots els agents implicats (ajuntaments, entitats, cossos de seguretat, asseguradores, etc.).

Un dels punts més preocupants que es va exposar va ser l’impacte en el sistema assegurador. Encara que les incidències durant els actes són mínimes, han generat un augment notable de les reclamacions patrimonials, fet que ha disparat el preu de les assegurances i ha provocat que moltes companyies rebutgin oferir cobertura a les colles.

Al llarg de tots aquests anys, s’ha pogut veure com s’han incrementat les reclamacions patrimonials per danys materials originats (tot i que no sempre) pel pas de correfocs i cercaviles amb foc. Fet que està tensionant la gestió del risc assegurat. D’una banda, s’han vist incrementades les despeses d’assegurances a tot el sector. D’altra banda, estem davant un risc real de no ser suficientment atractius per al mercat assegurador. Cosa que, en la pitjor de les situacions, podria significar una paralització de le smanfiestacions festives amb ús d’artificis pirotècnics.

“El mercat assegurador s’està tancant en banda. Correm el risc real de quedar fora del sistema i veure’ns obligats a aturar les festes”, va alertar Mateu Tres.

“Les entitats no poden ser les responsables últimes d’un sistema assegurador que cada cop ens exigeix més, però ens protegeix menys”, afegí Jordi Cubillos.

Les tres organitzacions van traslladar la necessitat de recuperar un decret actualitzat que situï de nou les recomanacions per a tots els agents implicats com a normes de compliment. La finalitat és garantir la pervivència d’un patrimoni cultural únic, que forma part del teixit associatiu i identitari del país. 

No volem tornar al Decret Pomés, però sí recuperar-ne l’esperit: protecció, corresponsabilitat i claredat”, va concloure la seva aportació Mateu Tres.

Els representants van sortir de la sessió amb bones sensacions. Segons Mateu Tres “Els diputats i diputades de la Comissió de Cultura han acceptat el nostre crit d’auxili, han entès la nostra preocupació i la necessitat de protegir jurídicament els grups de foc i les persones que en formem part per tal de garantir que no se’ns utilitzi com l’ase dels cops en aquesta qüestió. Cada agent implicat ha d’emprendre les seves responsabilitats. Nosaltres també.”