Bon Nadal i feliços 800 anys de pessebrisme

Dimarts, 5 de desembre, a les 18.30 hores, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, acollí l’acte central de la commemoració a Catalunya dels 800 anys del primer pessebre, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes amb la col·laboració de l‘Institut de Cultura de Barcelona.

L’acte acollí diferents escenes dels pessebres vivents de la Torre del Suro, del barri del Guinardó de Barcelona i el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat. Tot emmarcat en el Pati de Carruatges de l’Ajuntament de Barcelona, l’escala de pedra i la Galeria Gòtica acompanyades pel Bou i la Mulassa de Barcelona

La nit de Nadal del 1123, ara fa 800 anys, sant Francesc d’Assís (Assís, 1181-1226) va organitzar a Greccio, Itàlia, un pessebre vivent per recrear el naixement de Jesús. S’iniciava així la tradició de la creació dels pessebres, una de les tradicions catòliques més esteses i arrelades fins als nostres dies i que avui transcendeix el fet religiós i és una autèntica expressió de la cultura popular.

Com diu el BOE-A-2022-254 en la tramitació de l’expedient per a declarar el Pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Inmaterial “El Pessebrisme contribueix a la transmissió i al coneixement de la cultura popular en mostrar per mitjà de les seves escenes, de manera didàctica i atractiva, modes de vida i oficis tradicionals (en molts casos desapareguts)”.

El pessebre desenvolupa i potencia diferents oficis vinculats amb els productes i elements que li són característics, com els artesans i artesanes de figures, construccions, estris, que, si bé tenen elements comuns, varien a cada part del territori, presentant particularitats que enriqueixen els tipus i la diversitat d’expressions de les figures.

La riquesa dels seu patrimoni està constituit per un extens fons de figures, escultures i construccions a nivell domèstic i moltes altres d’accentuat valor artístic, repartides entre col·leccionistes particulars, centres religiosos, Patrimoni Nacional i nombrosos museus situats per tota la geografia.

Els coneixements, habilitats i destreses es transmeten i es recreen. Cada persona o associació, des de la seva experiència i capacitat creativa, ho modela en funció dels seus coneixements, arrels i cultura; tot això genera una gran varietat de pessebres que enriqueixen la diversitat del moviment pessebrista, alguns mostrant alts nivells decoratius i compositius. És un univers plural i divers d’àmbit nacional i amb transcendència internacional.

El pessebrisme té una estreta relació amb la tradició oral, en vincular-se amb multitud de nadales que al·ludeixen al Pessebre que han anat conformant el nostre Cançoner Popular Nadalenc; els cants populars de Nadal són una constant a tots els pobles, amb les seves particularitats corresponents i formen part de la nostra literatura popular. En molts casos, la lletra i la melodia han estat transmeses de forma oral d’una generació a una altra.

Hi ha una responsabilitat social en el moviment associacionista que al voltant del pessebre és ampli, amb un gran nivell de compromís, per mantenir i divulgar aquesta activitat, canalitzant i recollint la iniciativa popular, com a primer motor del manteniment d’aquesta tradició a través dels segles. I això passa no només al nostre país, sinó també a bona part d’Europa i Amèrica llatina, confirmant una tradició centenària que actualment té cabuda en multitud de països.

Com a primer pessebre, ja sí amb figures, es té el realitzat el 1291 per Arnolfo di Cambio per a la Basílica de Santa Maria la Major a Roma, on les seves monumentals escultures en alabastre es situaven en un espai físic amb certs aspectes teatrals. En el cas dels territoris de parla catalana, es considera el «Pessebre de Jesús» de l’Església de l’Anunciació de Palma (Mallorca), procedent del Convent franciscà de la Mare de Déu dels Àngels, datat a finals del segle XV, com el pessebre més antic encara en ús. Això no implica que sigui el més antic, ja que al Museu-Monestir de Pedralbes de Barcelona es conserva un Misteri, d’embalum rodó i tallat en alabastre, datat a la segona meitat del S. XIV i atribuït a l’escultor i mestre d’obres barceloní Bernat Roca. Tot i això, no és clar si la seva funció responia a la de compondre amb elles un pessebre. Sí que consta documentalment que el 1468 es van renovar les figures del Misteri de la Catedral de València per exposar-les a la festa de Nadal i el 1502 ja apareix l’expressió «posar el Pessebre».

A les primeres dècades del segle XX els anacronismes dels pessebres van passar de ser aplaudits a ser durament atacats, en defensar un nou tipus de pessebre que buscava la fidelitat arqueològica. El pessebre tradicional i popular seria substituït per un altre de tipus historicista, amb paisatges i figures orientalitzants. A l’escultor català Domènec Talarn i Ribot (1812-1902) s’atribueix la creació de les primeres figures orientalitzants, donant origen a l’anomenat «pessebrisme arqueològic», a qui va seguir una abundant nòmina d’escultors.

Aquest fals verisme històric seria assumit per les naixents associacions de pessebristes (per exemple, el 1863 es va crear la Societat de Pessebristes de Barcelona, ​​refundada el 1921 com a Associació de Pessebristes de Barcelona), que van impulsar la nova tendència, juntament amb la perspectiva dels seus diorames, i, així, les figures de fang policromat que plasmaven la societat rural van començar a entrar en declivi.

Les figures de l’escola d’Olot, de pasta de fusta, amb la seva pretesa fidelitat històrica, en vestir els seus personatges amb vestits atemporals sobre la base de túniques, mantells i turbants, van conquistar el mercat. Nombroses institucions, especialment parròquies, convents i col·legis, es van decantar per aquestes figures per als seus pessebres monumentals, uniformitzant tot allò relatiu al pessebre. Per als paisatges, davant del suro i la molsa, la nova estètica va trobar en el guix un material per recrear els seus pretesos entorns bíblics, alhora que s’impartien regles de naturalisme, perspectiva i fidelitat històrica, entesa a la manera de l’època.

Tot això va ser afavorit encara més per les directrius que, després de la Guerra Civil, es van donar des de les associacions pessebristes per bandejar els anacronismes del pessebre, ja que no hi havia lloc per a res que no fos veritat històrica i evangèlica. Com a conseqüència d’això, el naixement a les llars va quedar reduït a la representació de l’anunciació als pastors, el Misteri i la cavalcada dels Reis Mags. En aquesta tasca de depuració, algunes tradicions, figures i símbols van ser bandejats, encara que una part d’allò ha pogut arribar als nostres dies.

Per a més informació podeu consultar aquestes referències bibliogràfiques:

Monogràfics

  • AJAMIL, Clara I. y GUTIÉRREZ, F. Javier. El Belén de Santa María de los Reyes de Laguardia (Álava). Un Belén barroco de movimiento. Vitoria: Asociación Belenista de Álava, 2004. ISBN 84-607-9822-4.
  • ALBORNÁ I ROVIRA, Ramon y PORTA I BALANYÀ, Ismael. Germans Castells, art i figures per al pessebre. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2018. ISBN 978-84-393-9795-3.
  • ALCOLEA I GIL, Santiago; GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Carmelo y GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. El Belén. Expresión de un Arte Colectivo. Barcelona: Lunwerg Editores, 2001. ISBN 84-7782-648-X.
  • ALONSO PONGA, José Luis y CHACEL, José Luis. Ecos de Navidad. Valladolid: Fundación CIDAUT, 2006. ISBN 84-933430-2-1.
  • ALZOLA, José Miguel. La Navidad en Gran Canaria. Madrid: El Museo Canario, 1982. ISBN 84-00-05208.0.
  • AMADES, Joan. El Pessebre. Barcelona: Les Belles Edicions, 1935.
  • AMADES, Joan. El Pessebre. Barcelona: Editorial Aedos, 1959.
  • AMADES, Joan. El Pessebre (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma y Antoni Serés). Tarragona: Arola Editors, 2009. ISBN 978-84-92839-14-8.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. El Belén tradicional en Valencia. Valencia: Universitat Politècnica de Valéncia y Excma. Diputación Provincial de Valencia, 2007.
  • ASOCIACIÓN DE BELENISTAS DE MADRID. Belenismo. Arte y tradición de hacer nacimientos. Temas Españoles, n.º 468. Madrid: Publicaciones Españolas, 1965.
  • ASOCIACIÓN BELENISTA DE VIZCAYA. El Belén. Arte y tradición. Bilbao: Fundación BBK, 2001. ISBN 84-95653-15-X.
  • BARRUTI, Mila y VINYOLES, Laura. Les figures del pesebre popular. Barcelona: 1980.
  • BASILI DE RUBÍ, OMCap. Art pessebrístic. Paisatge-estil-símbol. Barcelona: Edirorial Rubí, 1947.
  • BASTIDA BAÑOS, Íñigo; RIBES DAVIU, Montserrat; FERNÁNDEZ CHOCARRO, Ignacio y OCHOA PÉREZ, Miguel. Figuras de Belén. Una selección de las mejores esculturas del coleccionismo privado. Navarra: FdB Editions, 2014. ISBN 978-84-617-0824-6.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. El Belén de Salzillo. La Navidad en Murcia. Murcia: DARANA, 1998. ISBN 84-920206-6-0.
  • BENAVENT VALLÉS, Enric. Lluís Carratalà. Escultor noucentista de pesebres. Barcelona, Col·lectiu El Bou i la Mula, 2001.
  • BENAVENT VALLÉS, Enric. Simbolisme religiós a l’espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d’innovació en el pessebrisme. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Ramon Llull. Facultat de Filosofia, 2017.
  • BENAVENT, Enric; DRESAIRE, Albert y GABARRÓ, Jaume. Els diorames del Monestir de Solius. Visions actuals d’un Pessebre. Barcelona: Monestir de Solius i Col·lectiu El Bou i la Mula, 2001.
  • CABALLÉ Y CLOS, Tomás. El belén catalán espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet, s.f.
  • CALVO, José. La Navidad en Palencia. Sabañones, nacimientos y turrones. Palencia: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Palencia, 1982.
  • CAMPOS Y FERNÁNDEZ DE SEVILLA, Francisco Javier (Coord.). La Natividad: arte, religiosidad y tradiciones populares. San Lorenzo de El Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas, 2009.
  • CAPDEVILA, Miguel. Navidad. Barcelona: Ediciones Aymá, 1944.
  • CARBALLO, Manuel. Nacimientos. Málaga: Manuel Carballo, 1962.
  • CATALÁ PAREDES, José Luis y PÉREZ FONS, Silvia. Hace 2000 Años. Gran Belén Bancaja. Valencia: Bancaja, 1996. ISBN 84-88715-61-7.
  • CORTÉS, Gabriel. Pequeño libro de Navidad. Panorama balear, n.º 5. Palma: 1951.
  • CRUZ ISIDORO, Fernando. El Belén de los Guzmanes de 1576: un portalejo de Juan Buatista Vázquez «El Viejo» y Gaspar Núñez Delgado. Sanlúcar de Barrameda: Asociación de Belenistas San Lucas, 2006.
  • DALMAU, Jordi y PERPIÑÀ I CITOLER, Josep. El Pessebre. Girona: Ajuntament de Girona. Servei Municipal de Publicacions, 1980.
  • DALMAU I COROMINAS, Jordi. El pessebrisme. Quaderns de la Revista de Girona, n.º 39. Girona: Diputació de Girona y Caixa de Girona, 1992. ISBN 84-8067-010-X.
  • DELEGACIÓN NACIONAL DE LA SECCIÓN FEMENINA DEL MOVIMIENTO. Navidad. Madrid: Editorial Almena, 1968.
  • DÍAZ, María José. Artesanos y belenes de la Región de Murcia. Madrid: Zahara Ediciones y Servicios, 1997. ISBN 84-605-6927-6.
  • DÍAZ, María José y GÓMEZ, José María. El arte belenístico de la Región de Murcia. Murcia: Editora Regional de Murcia, 1997 (tercera reimpresión). ISBN 84-500-8159-9.
  • El Belén de Salzillo. Murcia: Delegación de Propaganda, 1941.
  • El libro de Navidad. Las fiestas de Navidad, año Nuevo y Epifanía en la historia, la leyenda, la literatura y las bellas artes. Barcelona: Montaner y Simón, 1948.
  • ENRÍQUEZ ARRANZ, María Dolores. Figuras de Nacimiento. Cuadernos de temas navideños, n.º 5. San Sebastián: Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1975.
  • ESPÍ VALDÉS, Adrián. El «Belém de Tirisiti». Alcoy: s.e., 1966.
  • FERNÁNDEZ GRACIA, Ricardo. Belenes históricos en Navarra. Figuras para la memoria. Navarra: Cátedra de Patrimonio y Arte Navarro, 2005.
  • FERNÁNDEZ GRACIA, Ricardo. Navidad en la catedral de Pamplona. Ritos, fiestas y arte. Pamplona: Universidad de Navarra. Facultad de Filosofía y Letras. Departamento de Historia del Arte, 2007.
  • FONT POQUET, Miquel S. El Nadal a Mallorca. Palma: Miquel Font Editor, 2005. ISBN 84-7967-124-6.
  • FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA. Els caputxins… i el pessebre. Barcelona: Col·lectiu El Bou i la Mula, 2009.
  • FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA. El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2019. ISBN 978-84-9979-654-3.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. El Belén napolitano en el siglo XVIII, como una altísima manifestación de arte y cultura. Su origen, historia, leyenda y desaparición. Discurso pronunciado por el Excmo. Sr. Dr. Don Emilio García de Castro Márquez en la toma de posesión como Académico de Número el día 16 de diciembre de 2009 y contestación del Académico Excmo. Sr. Doctor Fernando Aguirre de Yraola. Madrid: Real Academia de Doctores de España, 2009.
  • GARRUT, José María. Ramón Amadeu y la maravilla de sus belenes. Barcelona: Editorial Herder, 1950.
  • GARRUT, Josep M. Viatge a l’entorn del meu pesebre. Barcelona: Editorial Selecta, 1957.
  • GIMÉNEZ CABALLERO, E. El Belén de Salzillo en Murcia (Origen de los Nacimientos en España). Madrid, Ediciones de «La Gaceta Literaria», 1934.
  • GINER PASTOR, Juan. El Belén. Alicante: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2000.
  • GINER PASTOR, Juan. La historia que el belén nos cuenta. León: Everest, 2014. ISBN 978-84-241-8492-6.
  • GÓMEZ, José María. Jesús Griñán. Una vida entre barro. Murcia: Belenes Murcia, 1997. ISBN 84-605-6828-8.
  • GÓMEZ DE RUEDA, Isabel. El Belén de Salzillo. Capricho de un mecenas. Murcia: Universidad de Murcia. Servicio de Publicaciones, 2013. ISBN 978-84-16038-11-4.
  • GONZÁLEZ DORTA, María José. Los «muñecos» del Convento de las Claras de La Laguna. Pequeña Historia y descripción de un belén de clausura. Tenerife: Monasterio de Santa Clara de San Crsitóbal de La Laguna, 2003. ISBN 84-607-8105-4.
  • GONZÁLEZ GÓMEZ, Juan Miguel. La Navidad en las Artes Plásticas de Huelva. Discurso leído el día 15 de Diciembre de 2000 en la Recepción Pública del Ilmo. Sr. Dr. D. Juan Miguel González Gómez como Académico Numerario de la Academia de Ciencias, Artes y Letras de Huelva. Huelva: Academia de Ciencias, Artes y Letras de Huelva, 2002. ISBN 84-933405-1-0.
  • GUIM CASTRO, Fr. Ladislao. Francisco de Asís, precursor de los Belenes. Barcelona: Editorial Seráfica, 1958.
  • GURRUCHAGA SAINT-SUPERY, Juan. Historia breve del belén. Cuadernos de temas navideños, n.º 10. San Sebastián: Caja de Ahorros Provincial de Guizpúzcoa, 1978.
  • GURRUCHAGA, Juan; GUTIÉRREZ, Rafael y MARTÍN, Juan Carlos (recopilación, traducción y sinopsis). Índice bibliográfico de publicaciones belenistas y temas afines. San Sebastián: Asociación Belenista de Guipúzcoa, 1967.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. El Belén de Palacio. Colección Palatina, n.º 4. Madrid: Patrimonio Nacional, 2018. ISBN 978-84-8003-733-4.
  • LAFRAGUA ÁLVAREZ, Teresa. Belenes del Mundo. Bilbao: Teresa Lafragua Álvarez, 2014. ISBN AE-2014-14009979.
  • LINAZASORO, Iñaki. La Navidad en Guipúzcoa. San Sebastián: Caja de Ahorros Municipal de San Sebastián, 1974. ISBN 84-500-1155-8.
  • LLABRÉS MULET, Jaume y PASCUAL BENNASAR, Aina (comisarios). Història i literatura entorn del betlem de les caputxines. Palma: Monestir de la Puríssima Concepció, 2011. ISBN 978-84-615-2198-2.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. El nacimiento. La historia del «nacimiento» en Mallorca, isla de Europa. Barcelona: Compañía Roca-Radiadores, 1981.
  • LLOMPART, Gabriel, CR y SÁNCHEZ CUENCA, Ramón. Belén Monumental Napolitano. S. XVIII. Fundación Bartolomé March Servera. Barcelona: Escudo de Oro, 1991.
  • LLOMPART, Gabriel, CR y MURRAY, Donald G. El belén mallorquín. Palma: La Foradada. R. J. J. de Olañeta, 1993. ISBN 84-7651-180-9.
  • LLORENS, Ximo. Betlem de Tirisiti. Valencia: Paco Grau, 2005. ISBN 84-609-8250-5.
  • LLUCH, Àngel. Ricard Lluch Pessebrista (1895-1988). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. ISBN 978-84-9883-745-2.
  • LÓPEZ DE PRADO ARIAS, Xosé Luis (coord.). Belén de Baltar. Belén de Ourense. Capela de San Cosme e San Damián. Ourense: Concello de Ourense, 1997 (segunda edición).
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. El belén napolitano del Museo Nacional de Escultura. Madrid: P&M Ediciones y Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2016. ISBN 978-84-8181-663-1.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. El arte del diorama y la escenografía en los belenes históricos. Su disposición museográfica actual. Discurso leído el día 2 de mayo de 2021 en su recepción pública, por la Ilma. Sra. Doña María Teresa Marín Torres y contestación del Ilmo. Sr. Don Santiago Delgado Martínez. Murcia: Real Academia Alfonso X El Sabio, 2021. ISBN 978-84-09-29758-0.
  • MARÍN TORRES, María Teresa y GARCÍA DE CASTRO, Emilio. Belén napolitano del Museo Salzillo. Colección García de Castro. Fundación San Antonio. Murcia: Museo Salzillo, 2020. ISBN 978-84-16710-74-4.
  • MARTÍNEZ PALOMERO, Pablo. El Belén en España. Madrid: Torrecolor, 1983. ISBN 84-86.203-01-5.
  • MARTÍNEZ PALOMERO, Pablo. El Belén. Historia, tradición y actualidad. Madrid: Aura Comunicación, 1992. ISBN 84-87711-55-3.
  • MASSIP, Francesc y KOVÁCS, Lenke (eds.). Ara ve Nadal! Formes espectaculars en les festes d’hivern. Catarroja: Editorial Afers, 2018. ISBN 978-84-16260-53-6.
  • MATEO DEL PERAL, L. Regino. La Navidad en Madrid. Madrid: Ediciones La Librería, 2003. ISBN 84-95889-65-X.
  • MENJÓN RUIZ, María Sancho. La Navidad en Aragón. Zaragoza: Caja de Ahorros de La Inmaculada, 1998. ISBN 84-88305-74-5.
  • MOISÉS GARCÍA, Carlos y BELDA NAVARRO, Cristóbal. El Belén de Salzillo. La Navidad en Murcia. Murcia: Caja Murcia y Darana, 1998.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. Nadal a cel obert. Les fires de pessebres a Barcelona. Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, n.º 7. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2016.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. La Fira de Santa Llúcia de Barcelona: La primera fira de pessebres documentada (1786-2012). Tesis doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Geografia i Història, 2017.
  • MUSEO DE BELENES DE MOLLINA. Museo de Belenes. Mollina (Málaga)-España. Málaga: Fundación Díaz Caballero, 2018. ISSN 2605-1974.
  • PALOMAR I ABADIA, Salvador. El Nadal popular: Pessebres i pastorets. El cicle nadalenc (2). Reus: Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Reus, 1985.
  • PÉREZ-CUADRADO, Juan, Pbro. El piadoso arte de los belenes. Barcelona: Editorial Herder, 1948.
  • PARRILLA ASENSIO, Fernando. Contenido doctrinal del «Belenismo». Madrid: Asociación de Belenistas de Madrid, 1972.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. La Navidad en España en el siglo XIX. El Nacimiento y sus tradiciones. Zamora: Colección Nacimiento Tradicional Peña Martín, 2016. ISBN 978-84-617-5632-2.
  • PÉREZ-CUADRADO, Juan, Pbro. y colaboradores. El Mundo del Belén. San Sebastián: Fundación Cultural Caja de Ahorros Provincial de Guipúzcoa, 1986. ISBN 84-7580-368-7.
  • RODRÍGUEZ GIMÉNEZ, Vicente. Ángel Martínez. Artesano portuense creador de un estilo peculiar. El Puerto de Santa María: Ayuntamiento de El Puerto de Santa María. Concejalía de Cultura, 2003.
  • ROVIRA I CAROL, Maria Francesca. Mirada als pessebres del món. Paseo por el mundo de los belenes. Tarragona: s.n., 2006.
  • SÁNCHEZ CANTÓN, Francisco Javier. «Nacimientos». Pontevedra: Excma. Diputación Provincial. Patronato del Museo de Pontevedra, 1971.
  • SECCIÓN FEMENINA DE FALANGE ESPAÑOLA Y TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S. Navidad. Madrid: Regiduría Central de Prensa y Propaganda, 1944.
  • SECCIÓN FEMENINA DE FALANGE ESPAÑOLA Y TRADICIONALISTA Y DE LAS J.O.N.S. Nace Jesús. Madrid: Regiduría Central de Prensa y Propaganda, s.f.
  • SERRAT BRUGUÉ, Miquel. Les figures de pessebre d’Olot. Els tallers de sants, els escultors titulars i les seves obres. Olot: Agrupació de Pessebristes d’Olot i la Garrotxa, 2015.
  • TORRES SANTOS, Julio. Tradiciones Navideñas en La Laguna y su comarca. La Laguna: Excmo. Ayuntamiento de San Cristóbal de La Laguna. Delegación de Fiestas. Delegación de Cultura y Patrimonio Histórico-Artístico y Delegación de Turismo y Comercio, 1999.
  • TRAVIESO ALONSO, José Miguel. Presepium. En torno al belén napolitano del Museo Nacional Colegio de San Gregorio de Valladolid. Valladolid: Asociación Cultural Domus Pucelae, 2008.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. La Navidad en las artes plásticas del Barroco español. La escultura. Madrid: Fundación Universitaria Española, 2007. ISBN 978-84-7392-677-5.
  • VV.AA. Belén de La Pava. Murcia: Peña La Pava, 2015.
  • VV.AA. La indumentaria murciana en el Belén de Salzillo. Murcia: Grupo Folklórico El Rento, 2007. ISBN 978-84-611-8105-6.
  • VV.AA. Museo de Belenes. Mollina (Málaga)-España. Catálogo-1. Málaga: Fundación Díaz Caballero, 2018. ISSN 2605-1974.
  • VV.AA. Descubre el Belén. XIV Congreso Internacional de Belenistas. XXX Congreso Nacional. Madrid, 5-9 Noviembre de 1992. Madrid: Asociación de Belenistas de Madrid, 1992.
  • VIOLANT I SIMORRA, Ramón. El llibre de Nadal. Costums, creences, significat i orígens. Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1983 (facsímil de la edición de 1948). ISBN 84-85403-53-3.

Artícles:

  • AJAMIL GAINZARAIN, Clara I. y GUTIÉRREZ PÁRAMO, Fco. Javier. «Un belén barroco en movimiento en Laguardia (Álava)». En LV Congreso Nacional Belenista. Vitoria-Gasteiz 2017 12-15 octubre. Vitoria: Diputación Foral de Álava, 2017, pp. 55-67. ISBN 978-84-7821-887-5.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Metodología y cuestiones previas para el estudio de los Nacimientos españoles», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, n.º 48, 2, 1993, pp. 169-211.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Andalucía La Baja en las figuras de Ángel Martínez». En XLI Congreso Nacional Belenista. El Puerto de Santa María: Asociación Belenista Portuense Ángel Martínez, 2003, pp. 14-17.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: El Belén monumental del Monasterio de la Purísima Concepción de Palma de Mallorca», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 29, 2010, pp. 20-29.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: El Belén de las Carmelitas de Sanlúcar de Barrameda: México, Portugal y la Jerusalén Celeste en un belén carmelitano inédito», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 30, 2011, pp. 20-29.
  • ARBETETA MIRA, Letizia. «Belenes en museos y colecciones madrileñas», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, 60-89.
  • ARTESANÍA JIMÉNEZ MARISCAL. «Barrismo y tradición: La creación de una figura de nacimiento», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 100-105.
  • BASANTA REYES, Antonio. «Mis Belenes del Mundo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 29, 2010, pp. 6-19.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. «El Belén de Francisco Salzillo. Navidad murciana». En Tesoros de Europa. El Siglo de Oro Español. Bolonia: FMR, 2006, pp. 51-68.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal. «”Et in Arcadia ego”. La realidad poética de belenes y “presepi”». En Historias mortales. La vida cotidiana en el arte. Barcelona: Galaxia Gutenberg. Círculo de Lectores, 2004, pp. 67-84.
  • BELDA NAVARRO, Cristóbal y GÓMEZ RUEDA, Isabel. «Belén y Presepe. Donde Dios da su bendición». En VV.AA. Salzillo, testigo de un siglo. Murcia: Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales. Ayuntamiento de Murcia y Fundación Cajamurcia, 2007, pp. 334-345.
  • BENAVENT, Enric. «Lluís Carratalà. L’escultor de pesebres del noucentisme», Revista d’Etnología de Catalunya, n.º 37, 2010, pp. 132-134.
  • BENAVENT, Enric. «Nuevos lenguajes para el belén», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 68-75.
  • BENAVENT, Enric y GOLANÓ, Laura. «Més de mil articles de premsa sobre pessebrisme», Naixement. Federació Catalana de Pessebristes, n.º 8, 2017, pp. 9-11.
  • BRIONES JIMÉNEZ, Olga María. «Museo de Belenes del Mundo de Ojós (Murcia)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 40-57.
  • BRIONES JIMÉNEZ, Olga María y PALAZÓN MARÍN, José Emilio. «El museo de belenes del mundo de Ojós (Murcia)», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 3-16.
  • COLL CONESA, Jaume. «El belén en el Museo Nacional de Cerámica y Artes suntuarias “González Martí”». En PUCHALT RIDAURA, Miguel (coord.). Libro 50 Congreso Nacional Belenista. Valencia 2012. Valencia: Asociación de Belenistas de Valencia, 2012, pp. 71-77.
  • DOMÍNGUEZ-FUENTES, Sophie. «La influencia del presepe napolitano en la corte española: el Belén del Infante Don Luis», Goya, n.º 311, 2006, pp. 95-102.
  • DORDA, Antoni. «Centenari de la mort de Salvador Masdéu», Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, n.º 16, 2017, pp. 9-11.
  • ESTABEN, Amalia. «Las clarisas franciscanas de Palma, fieles a la tradición del Nacimiento», Brisas. Magazine de Ultima Hora y Baleares, n.º 348, 1993, pp. 9-11.
  • ESTABEN, Amalia. «Belén de las monjas de la Concepción: cuando la tradición se vuelve arte», Brisas. Magazine de Ultima Hora y Baleares, n.º 453, 1995, pp. 13-15.
  • FLORES ARROYUELO, Francisco J. «Una imagen del mundo rural español en los días del barroco: el belén de Francisco Salzillo». En VV.AA. Murcia Barroca. Murcia: Ayuntamiento de Murcia, 1990, pp. 71-73.
  • FUENTES LORENTE, Manuel. «Los belenistas José Cuenca y Enrique Ramírez», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 46-51.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. «El Pesebre Napolitano», Goya, n.º 217-218, 1990, pp. 57-64.
  • GARCÍA DE CASTRO MÁRQUEZ, Emilio. «El Belén Napolitano», Historia y vida, n.º 285, 1991, pp. 90-99.
  • GARCÍA OLLOQUI, María Victoria. «La iconografía de “La Natividad” en la obra de La Roldana. El problema de los belenes atribuidos. Diferencias, estudio estilístico y opiniones cualificadas», Fuentes. Revista de la Facultad de Ciencias de la Educación, n.º 1, 1998, pp. 145-176.
  • GARCÍA PEDRAZA, Montserrat. «Colección de Belenes del Mundo del Museo Africano Mundo Negro», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 32, 2013, pp. 6-15.
  • GARCÍA SANZ, Ana. «Esculturas de cera en el Monasterio de las Descalzas Reales de Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 26, 2007, pp. 23-28.
  • GARCÍA SANZ, Ana. «Los Nacimientos en los Conventos de la ciudad de Madrid», El Belén en Madrid y su Comunidad, número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 28-45.
  • GARCÍA-VERDUGO, José Manuel. «Los barros malagueños de Navidad», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 62-71.
  • GÓMEZ PÉREZ, Enrique y SÁNCHEZ GÓMEZ, Juan Carlos. «La colección de Belenes del Mundo del Museo del Real Monasterio de Santa Clara de Carrión de los Condes. Palencia», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 30, 2011, pp. 6-19.
  • GONZÁLEZ GOZALO, Elvira. «Las figuras de barro cocido y pequeña escultura ligera del belén de la Casa Oleza de Palma», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 38-49.
  • GONZÁLEZ GOZALO, Elvira. «Los belenes mallorquines estudiados por el P. Gabriel Llompart. In memoriam», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 32-47.
  • GONZÁLEZ MORENO, Joaquín. «El Belén de Medinaceli», ABC. Sevilla, 2 de enero de 1966, p. 31.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén de las Capuchinas de Murcia y la visita de la Familia Real en 1862», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 18, 2001, pp. 9-11
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «La estética belenística en la creación artística del siglo XVIII: el belén cortesano. Belén del Príncipe», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 22, 2003, pp. 33-40.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén de las Carboneras de Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 24, 2005, pp. 39-44.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén Napolitano del Palacio Real. Al son de las campanas», Descubrir el arte, n.º 82, 2005, pp. 84-91.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «Representaciones para la historia. Estilos artísticos de los Belenes en España», Imágenes de la fe, n.º 398, 2005, pp. 16-25.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «Un belén en palacio. Los reyes del siglo XVIII llegan a Madrid», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 27, 2008, pp. 19-34.
  • HERRERO SANZ, María Jesús. «El Belén en Palacio», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 10-27.
  • JUNQUERA, Paulina. «Belenes monásticos del Patrimonio Nacional», Reales Sitios, n.º 18, 1968, pp. 24-36.
  • LAFRAGUA ÁLVAREZ, Teresa. «Natividad en Artziniega», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 50-59.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. «El belén cuatrocentista del Hospital Provincial de Palma de Mallorca», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, n.º 19, 1963, pp. 361-370.
  • LLOMPART, Gabriel, CR. «Los barros folklóricos del belén mallorquín del siglo XIX», Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXIV, n.º 4, 1968, pp. 253-264.
  • LLOMPART, Gabriel. «El Belén mallorquín (siglos XV-XX) (Una aportación a la morfología de la piedad popular)». En I CNACP. Zaragoza: 1969, pp. 529-535.
  • LLOMPART, Gabriel. «El nacimiento de las clarisas de Pedralbes», Traza y baza. Cuadernos hispanos de simbología, arte y literatura, n.º 7, 1978, pp. 127-129.
  • LLOMPART, Gabriel. «La raigambre italiana de los “Nacimientos” de Baleares anteriores al barroco napolitano». En Studia historica et philologica in honorem M. Batllori. Salamanca: Instituto Español de Cultura, 1984, pp. 301-305.
  • LLOMPART MORAGUES, Gabriel, CR. «El belén de las religiosas capuchinas de Palma de Mallorca y su “sitz im lebem” en la piedad del barroco», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, n.º 72, 1964-1965, pp. 393-411.
  • LLOPART I PUIGPELAT, Dolors. «El pessebre del període romàntic. Ramon Amadeu i Domènec Talarn, figuraires», Barcelona Quaderns d’Història, n.º 12, 2005, pp. 195-201.
  • LORENZO LIMA, Juan Alejandro. «De Génova a Tenerife. El Belén de los Lercaro, un ejemplo de presepe dieciochesco», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 32, 2013, pp. 16-23.
  • MADRUGA REAL, Ángela. «El Belén de Monterrey», Bellas Artes, n.º 54, 1976, pp. 13-18.
  • MADRUGA REAL, Ángela. «Espiritualidad, trabajo y ocio en la casita de Nazaret: El Belén de las Agustinas de Monterrey en Salamanca», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 25, 2006, pp. 21-30.
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. «La Cabalgata de los Reyes Magos: una obra singular de Luisa Roldán en el Museo Nacional de Escultura», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 72-87.
  • MARCOS VILLÁN, Miguel Ángel. «El belén napolitano: procesos, técnicas y materiales». En MARCOS, Miguel Ángel y GIL, Ana (coords.). Tejné. Hacia una historia material de la escultura. Valladolid: Ministerio de Cultura y Deporte. Secretaría General Técnica y Asociación de Amigos del Museo Nacional de Escultura, 2018, pp. 81-103. ISBN 978-84-8181-709-6.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén de Salzillo a través de Nicolás Almansa», Nazarenos. Real y Muy Ilustre Cofradía de Nuestro Padre Jesús Nazareno, n.º 17, 2013, pp. 18-20.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén Napolitano García de Castro – Fundación San Antonio en el Museo Salzillo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 48-61.
  • MARÍN TORRES, María Teresa. «El Belén de Salzillo: entre la devoción y el divertimento», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 17-26.
  • MAYO SÁNCHEZ, María. «Arte navideño en el Museo Nacional de Artes Decorativas», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 22, 2003, pp. 25-32.
  • MONTES BERNÁRDEZ, Ricardo. «Belenistas murcianos a lo largo de la historia. 1800-2000», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 27-37.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Els pessebres a Barcelona l’any 1845: la festa de la diversitat», Butlletí de l’Associació de Pessebristes de Mataró, n.º 6, 2017, pp. 55-59.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «La batalla del pessebre en Cataluña», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 61-69.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Los obradores Lluch: tres décadas de belenismo en Barcelona (1931-1964)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 8-19.
  • MONTLLÓ BOLART, Jordi. «Transformar el barro en maestría: La obra escultórica del doctor Pere Catà», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 132-143.
  • MURLÀ I GIRALT, Josep M. «La tradición pesebrista en Olot», Catalónia, n.º 37, 1994, pp. 42-45.
  • ORTEGA CERPA, Desirée. «El mensaje oculto de los belenes antiguos: Los autos de Navidad de la Tía Norica de Cádiz», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 31, 2012, pp. 18-27.
  • ORTIZ MARTÍNEZ, Diego. «Influencia napolitana y peculiaridades de los belenes cartageneros “de movimiento” en los siglos XVIII al XX», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 38-45.
  • PARDO CANALÍS, Enrique. «José Ginés y los grupos de la degollación de los inocentes», Goya, n.º 42, 1961, pp. 408-412.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El gusto por el belén napolitano en la corte española». En ARCE, Ernesto; CASTÁN, Alberto; LOMBA, Concha y LOZANO, Juan Carlos (eds.). Simposio Reflexiones sobre el gusto. Zaragoza: Institución «Fernando El Católico» (C.S.I.C.). Excma. Diputación de Zaragoza, 2012, pp. 257-275. ISBN 978-84-9911-210-7.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El “anacrónico” y “simultáneo” Nacimiento Tradicional», El Arte del Belén, n.º 1, 2011, sin paginar.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Costumbres en torno al nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 12, 2013, pp. 105-108.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Las fiestas de Navidad. Tradiciones y Costumbres», El Belén en Madrid y su Comunidad. Número especial de Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 33, 2014, pp. 90-119.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Peñascos para el nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 13, 2014, pp. 83-86.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Aquello que se marchó… Oraciones y villancicos ante el Nacimiento», Anunciata. Publicación Oficial de la Federación Española de Belenistas, n.º 21, 2015, pp. 52-56.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Villancicos delante del Portal. Fiesta en el nacimiento tradicional», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 14, 2015, pp. 83-86.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Con largueza de medios y fino gusto. El belén napolitano de la duquesa de Parcent», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 32-39.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «¡Misterios a real! La plaza de Santa Cruz en Navidad», Anunciata. Federación Española de Belenistas, n.º 22, 2016, pp. 49-54.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Las novedades de la presente temporada: catálogos, tarjetas de visita y sellos de los artesanos belenistas», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 16, 2017, pp. 87-91.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Sánchez Araciel y el Belén de Salzillo como espejo: el Belén de la Cueva de la Yedra (Murcia)», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 6-17.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «La Navidad en los palacios de Madrid en el siglo XIX», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 35, 2017, pp. 70-83.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El belén de la Plaza Mayor de Madrid de 1962: una obra olvidada del escultor Luis Buendía», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 36, 2018, pp. 30-31.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «El panorama del nacimiento en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de 1920», Anunciata. Federación Española de Belenistas, n.º 25, 2019, pp. 46-50.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «¡Oh, gran regocijo, que ya el hombre es Dios! La Navidad en el Carmelo Descalzo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 8-25.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «Reproducción y creación: La obra belenista del escultor Luis Buendía Ruiz (1895-1963)». En CAÑESTRO DONOSO, Alejandro. Svmma Stvdiorum Scvlptoricae. In memoriam Dr. Lorenzo Hernández Guardiola. Alicante: Instituto Alicantino Juan Gil-Albert, 2019, pp. 717-733. ISBN 978-84-7784-813-4.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «De madres a hijas: El belén en el hogar español del Nacionalcatolicismo», Pandereta. Asociación de Belenistas de Elche, n.º 19, 2020, pp. 77-81.
  • PEÑA MARTÍN, Ángel. «La Navidad en Madrid durante la posguerra. 1939-1945», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 38, 2020, pp. 36-57.
  • PEÑA VELASCO, Concepción de la. «La arquitectura en el Belén de Salzillo», Imafronte, n.º 14, 1999, pp. 163-194.
  • PLEGUEZUELO HERNÁNDEZ, Alfonso. «Cuatro belenes inéditos de La Roldana», Ars magazine, n.º 9, 2011, pp. 80-93.
  • PLEGUEZUELO HERNÁNDEZ, Alfonso. «Los cuatro Reyes Magos de Luisa Roldán», Ars magazine, n.º 30, 2016, pp. 106-118.
  • RODRÍGUEZ GIMÉNEZ, Vicente. «Ángel Martínez García (1882-1946). Artesano costumbrista», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 34, 2016, pp. 58-67.
  • ROMERO BENÍTEZ, Jesús. «El Nacimiento del Museo Conventual de las Descalzas de Antequera», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 36-47.
  • SALA ANIORTE, Francisco. «Artesanía belenística en Torrevieja: La “Fábrica de los Muñecos” de Juan Antonio Mirete Rubio», Náyades. Revista de costumbres, tradiciones e historias de la región de Murcia, n.º 3, 2019, pp. 52-58.
  • SAN GINÉS, P. de. «Noticia sobre los “belenes portuenses”», Archivo Hispalense, n.º 20, 1946, pp. 225-227.
  • SANCHO FERMÍN, Francisco Javier, OCD. «Mundo Belén. Un acercamiento a la cultura navideña en el mundo», Belén. Asociación de Belenistas de Madrid, n.º 37, 2019, pp. 48-63.
  • SOMMARIVA, Giulio. «Cien “pastores” genoveses para el Nacimiento del Príncipe Carlos de Borbón». En BOCCARDO, Piero; COLOMER, José Luis y DI FABIO, Clario (dirs.). España y Génova. Obras, artistas y coleccionistas. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones y Fundación Carolina, 2004, pp. 223-232.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El arte belenístico español en el siglo XIX». En El franciscanismo en Andalucía. Tomo I. Conferencias del V curso de verano San Francisco en la cultura y en la historia del arte español. Córdoba, CajaSur, 2000, pp. 209-234.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El arte belenístico español en el siglo XX». En El franciscanismo en Andalucía. Tomo II. Conferencias del VI curso de verano San Francisco en la historia, arte y cultura española e iberoamericana. Córdoba, CajaSur, 2000, pp. 179-199.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La estética del belén napolitano», Cuadernos de Arte. Universidad de Granada, n.º 33, 2002, pp. 107-125.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «Fuentes literarias para la iconografía navideña del barroco español», Cuadernos de Arte Universidad de Granada, n.º 34, 2003, pp. 179-194.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La Natividad del Señor según Sor María de Jesús de Ágreda». En El Franciscanismo en Andalucía. Conferencias del VII Curso. Tomo I. Córdoba: CajaSur. Obra Social y Cultural, 2003, pp. 243-264.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «La escenografía belenista a través de la historia. Aspectos estéticos y raciales». En Zamora 2005. XLIII Congreso Nacional Belenista. Zamora: Agrupación Belenista «La Morana», 2005, pp. 122-129.
  • VALIÑAS LÓPEZ, Francisco Manuel. «El belén ante la historia del arte. Apuntes para el estudio de sus elementos y contenidos escenográficos», Cuadernos de Arte, n.º 40, 2009, pp. 415-432.
  • VÁZQUEZ ASTORGA, Mónica. «Belenes de arquitectos. La aportación de José Borobio», TVRIASO, n.º 16, 2001-2002, pp. 355-386.