Tanquem el 2023 sent un any prolífic amb la imatgeria festiva al territori de parla catalana

Amb aquest article despedim l’any 2023 i entrem directes en el 2024. Què fareu les colles? Amb quines bèsties i sortides ens sorprendreu?

El que sí que és veritat és que aquest 2023 que deixem enrere a cop de rellotge i calendari ens han portat noves peces d’imatgeri arreu del territori de parla catalana. Voleu saber quines són?

Comencem!

Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú

El passat dissabte 14 de gener de 2023 es va estrenar davant de tota la ciutat el Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. En el marc del correfoc de la Festa dels Tres Tombs, es va donar a conèixer aquesta figura construïda per l’artista borgenc Jordi Arnau Espuga. Una bèstia que, de fet, de “porquet” en té poc, ja que es tracta d’un gran porc de foc amb posició agressiva que fa tres metres de llargada.

La figura, pensada per a un sol portador, té punts de foc extraïbles i això significa que, si hagués de participar en una cercavila sense foc, també ho podria fer. Amb l’objectiu de donar més importància a la festivitat de Sant Antoni, copatró de Vilanova, l’associació “El Porquet de Sant Antoni” ha decidit impulsar aquesta bèstia festiva, ja que està estretament vinculada amb el sant.

Llegeix més sobre El Porquet de Sant Antoni
Visualitza aquí el moment de l’estrena del Porquet de Sant Antoni

Hipodragona de Terrassa, la nova bèstia del Grup del Drac de Terrassa

El passat dimecres 8 de març, Dia Internacional de les Dones, una simpàtica i bufona hipodragona de color morat es va donar a conèixer davant l’Ajuntament de Terrassa. Es tracta de la nova bèstia festiva de la ciutat, impulsada pel Grup del Drac de Terrassa, una figura que té com a objectiu representar i donar visibilitat al gènere femení dins la cultura popular. Prop d’unes 400 persones van passar el passat dimecres pel Raval de Montserrat entre les cinc i quarts de set de la tarda. La bestiola va ser rebuda pel Drac de Terrassa i les autoritats del municipi. Encara que al principi bufava un vent fort, aquest finalment va afluixar i es va poder presentar amb tranquil·litat la nova figura.

Tal com explica la presidenta del Grup del Drac de Terrassa, Maria Salazar, el primer ball de la bèstia va anar a càrrec d’ella mateixa i de Rosa Busque, la integrant més antiga de la colla, present des de la seva fundació. En aquest cas, van ser filla i mare les que van fer el primer ball d’honor amb la peça, encetant així una nova etapa dins la colla. La Hipodragona de Terrassa és una bèstia festiva de fibra de vidre construïda al taller del constructor Toni Mujal de Cardona. Està dissenyada tant per a un com per a dos portants i pot llançar foc i aigua. De fet, amb el dipòsit ple, arriba a pesar 40 quilos. La poden portar tant gent gran de la colla com joves i adolescents i també persones d’altres edats que no puguin aixecar una gran quantitat de pes.

Llegeix més sobre la presentació de la Hipodragona

Bou de Gràcia de Barcelona

Gràcia va presentar el diamrts 15 d’agost al matí una nova incorporació al bestiari festiu de la Vila. Es tracta del Bou, que va aparèixer en públic a la cercavila de Matí de Festa Major, juntament amb la resta de figures i Colles de Cultura Popular. El Bou se suma al Lleó i l’Àliga, estrenats en els darrers anys. D’aquesta manera, s’eixampla part del seguici popular gracienc. La nova figura festiva estarà a partir d’ara present en tots els actes del Protocol Festiu de Gràcia a excepció del correfoc així com en la composició del seguici festiu de Gràcia.

Pel que fa al Lleó i l’Àliga són dues figures icòniques amb origen a la festa de Corpus que durant molts anys havien sigut habituals a Catalunya però que en els darrers temps s’havien anat perdent. Actualment al territori català hi ha 11 lleons, amb el de Gràcia. Feta de cartró pedra, material fàcilment reparable i perdurable en el temps. Construïda al taller El Drac Petit, de Terrassa.

Nous Cavallets del Casino de Constantí

En el marc de la Festa Major d’Hivern de Constantí, el diumenge 29 de gener de 2023 es va fer el bateig i la presentació dels nous cavallets de la Societat Cultural i Recreativa El Casino. Després de 20 anys, el Ball de Cavallets ha renovat els seus cavallets, ja que es trobaven molt malmesos. S’han construït sis cavallets nous, tres parelles, que són més lleugers, resistents i fàcils de reparar que els anteriors. Els cavallets antics estaven fet amb cartró i els nous han estat construïts pel Taller Avall de Reus amb fibra de vidre i estan subvencionats per l’Ajuntament de Constantí.

L’acte del bateig dels nous cavallets va començar amb una cercavila pel carrer Major fins arribar al davant de l’Ajuntament, amb la participació del Ball de Cavallets i els altres Balls de cercavila de la societat el Casino, a més de la resta d’elements del bestiari festiu de Constantí. Seguidament, va tenir lloc l’acte del bateig simbòlic dels nous cavallets, amb la presència dels seus padrina, la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny, i el músic constantinenc Joan Reig. I el Taller Avall ha estat l’encarregat de confeccionar-los.

Visualitza aquí la presentació dels Nous Cavallets del Casino de Constantí

Asterió d’Amposta, la nova bèstia de la Colla de Diables lo Mintaure d’Amposta

Aquest any 2023, la colla de Diables i Tambors “Lo Minotaure” d’Amposta va decidir apostar per un projecte nou i engrescador, una bèstia de foc. El projecte neix de dissenyar un drac per l’Associació colla de diables i tambors Lo Minotaure d’Amposta i que representi a la ciutat d’Amposta. I tal com diu el propi nom de la colla, la figura del drac ha de ser el personatge mitològic del Minotaure. Aquest va ser encarregat a l’artista de Vilafranca del Penedès, M. Dolors Sans Osete.

Des de lo Minotaure, celebren amb il·lusió aquest fet. El seu president, David Escrihuela, ha assenyalat que gràcies a esta nova incorporació, la colla de diables espera poder participar en més activitats.

Lleó de Gironella

Gironella i el Berguedà compten des del dimarts 16 d’agost de 2023 amb una figura festiva protocol·lària de representació institucional: el lleó de Gironella. El Lleó de Gironella, la identitat del qual s’havia mantingut en cert secret, fa tres metres i pesa quaranta-cinc quilos. L’ha fet l’artesà solsoní Pau Reig i porta la corona marquesal que també representa Gironella.

El regidor local Lluís Vall va explicar que de les quatre figures històriques de Catalunya de representació protocol·lària, l’àliga, el lleó, les mules i els bous relacionats amb els quatre evangelis, es van decantar pel lleó per la vinculació amb Gironella:«Ens faltava algun element tradicional i per crear elements motivadors nous vam triar el lleó perquè, una vegada descartada l’àliga perquè els berguedans ja en tenim una, la festivitat local de Sant Marc, la representació del qual és el lleó; també perquè a l’ermita de Sant Marc on fem l’aplec cada any hi ha una llegenda al voltant de les formes de les roques, alguna de les quals és d’un lleó, que va quedar resguardat dins l’església».

El Lleó dansa amb dos balladors amb música de Robert Agustina i coreografia de Queralt Cardona. El padrí del Lleó de Gironella serà el de Sabadell, que també va ser present a la festa de presentació juntament amb els gegants. Una comissió oberta a noves incorporacions amb ja dotze components farà ballar la nova figura festiva. La figura es va encarregar al taller d’una de les persones més joves i més talent del país, en Pau reig qui té el seu taller a Solsona. Pau Reig ha destacat que per crear la figura s’ha basat en l’estudi anatòmic de l’animal, des del model de fang fins la pintura serà una obra amb un acabat minuciós amb una escultura imponent i solemne que n’embellirà el resultat final. “M’agrada dotar de caràcter a les figures, i la mirada d’aquesta n’és un clar exemple.” Ha afegit l’artista.

Llegeix aquí l’article Gironella estrena una peça d’imatgeria festiva de protocol per les festes de Sant Roc i Sant Marc
Visualitza aquí la presentació del Lleó de Gironella

Mulassa de Terrassa 

La nova figura del bestiari festiu egarenc, impulsada per l’Associació Cultural Popular Terrassenca La Xemeneia i creada el Taller Dimoni, va sortir per sorpresa a la recent Festa Major de la ciutat. Des de l’Associació Cultural Popular Terrassenca la Xemeneia va sorgir, l’any 2017, la idea de crear la Mulassa de Terrassa, una nova figura del bestiari popular egarenc, punki i amb un perfil irreverent, amb la idea que pogués sortir quan li donés la gana. I així ho ha fet, ja que, sis anys després, ha aparegut, per sorpresa, en algunes de les activitats i concerts de la Festa Major 2023 de la ciutat, la Mulassa de Terrassa és ja una realitat!

Drac antic d’Igualada

La Federació del Seguici Tradicional Històric d’Igualada (FESTHI) ha engegat enguany l’ambiciós projecte de recuperar la figura del Drac Antic d’Igualada, una peça clau del seguici processional. Aquest projecte s’emmarca dins l’objectiu principal de la federació: recuperar el seguici històric de la Festa Major d’Igualada; una tasca que des del 2011 ha permès recuperar amb èxit nombrosos balls i figures. La nova peça es va presentar el passat 23 d’agost de 2023.

El drac s’ha construit amb materials tradicionals, agafant com a punt de partida un gravat del segle XV, els documents de l’època que en parlen i tenint també com a referència altres figures que es troben en un context similar al d’Igualada. Així, el cap i les potes seran de fusta policromada i el cos, també de fusta, anirà recobert amb escates de cuir acolorit. La construcció del drac s’ha encarregat al navarrès Aitor Calleja (que ja va participar en la recuperació dels Gegants Vells) que ha realitzat l’estructura de fusta del cap i les potes. Per altra banda, el recobriment del drac és de pell i estpa estretament vinculat amb la ciutat: tant l’empresa Curtits Badia com el Campus Igualada-UdL s’han sumat al projecte i col·laboren aportant les pells necessàries i realitzant les peces per les escates del drac, respectivament.

Llegir l’article Hic sunt dracones! La FESTHI presenta el Drac Antic d’Igualada

Lleonet del Vendrell

El dissabte 30 de setembre de 2023 es va presentar a les 17.30 h a la plaça Vella del Vendrell, el nou Lleonet realitzat a partir d’una digitalització 3D feta per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. A la plaça Vella es va congregar una multitud de públic per veure com es beneïa a la nova figura. El públic va poder gaudir dels balls del Lleó i el Lleonet, però també de les figures convidades de l’Aligueta i els Nans del Vendrell amb música dels Grallers de l’Àliga.

El Lleonet del Vendrell és una figura adaptada a les circumstàncies del ball de la colla, ja que a partir d’ara molts dels balladors joves la podran portar, cosa que fins ara, pel pes de l’antiga figura, les grans dimensions i els problemes estructurals interns no era possible. Gràcies a les tècniques de digitalització i escaneig 3D es presenta el nou Lleonet, una iniciativa que ha tingut el suport de l’Agrupació del Bestiari, de la Parròquia del Vendrell, de l’Orgue del Vendrell i de l’Ajuntament del Vendrell.

Llegeix l’article El nou Lleonet del Vendrell creat a partir d’una impressió 3D

Drac de Poboleda

El Drac Fes Foc de Poboleda, una població situada al centre del Priorat històric, a la vall del riu Siurana i als peus de la Serralada del Montsant, ha tornat a posar en moviment les espurnes. El drac es va creat l’any 1987 i després d’uns quant anys d’abandonament degut a la manca de recursos i d’esgotament de l’antig colla el passat dia 3 d’agsot va tornar a viure una mit màgica a Poboleda.

El drac Fes Foc i els seus diables, apadrinat i acompanyat en tot moment per la Cabra de Reus i per la jove i sorprenent Bestebat Batukada va tornar a còrrer pels carrers de Poboleda amb el, ja tradicional, correfoc de Fesa Major. Des de la colla volen agraïr especialment a tots els associats, als donants que han fet possible la millora, a la Cabra de Reus i especialment a la Paula, a en Lluís Bros de Bestiari i a l’Ajuntament de Poboleda.

 

Drac de Can Boada, el Nervón

En el marc de la Festa Major del barri, la Colla de Dracs i Bruixes de Can Boada va estrenar un nou drac que és l’element més gran de la cultura popular de Terrassa. La nova peça del bestiari terrassenc manté el nom del drac original, el Nervón. Un nou drac que és l’element més gran de la cultura popular de Terrassa amb uns 40 kilos de pes i una alçada superior a l’actual drac que aconsegueix amb unes vistoses ales, la nova peça del bestiari terrassenc mantindrà el nom del drac original, el Nervón.

El drac va tenir el seu bateig oficial per la Diada de la Colla, el 23 de setembre de 2023. El nou Drac és un encàrrec de Dracs i Bruixes de Can Boada al novell Taller Dimoni. Aquest any Dracs i Bruixes de Can Boada es troba en plena commemoració dels 40 anys de la Colla. Una entitat amb més de 40 membres, a més de les 20 bruixetes que fa més d’un any conformen la secció infantil. Aquest és el quart Drac que l’entitat passejarà per Terrassa després del primer Nervón del 1983, fins el Raganet de 1991 i fins l’actual versió construïda el 2015.

Fotografies de Nervón

Lo Dràcom de Riudoms

Riudoms compta amb un nou element de foc dins el seu seguici festiu. És ‘Lo Dràcom’, un drac d’inspiració gaudiniana, en honor al fill il·lustre del poble, Antoni Gaudí. La seva autora ha estat Dolors Sans, artista i artesana de Vilafranca. Durant la presentació de la nova Bèstia de Foc es va llegir una adaptació de la llegenda del ‘Jardí de les Hespèrides’, de l’obra de Verdaguer, que va servir d’inspiració a l’arquitecte Antoni Gaudí per a la realització de diverses obres, i ara s’hi suma aquest nou element de foc riudomenc. ‘Lo Dràcom’ formarà part del CERAP, el Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, com una secció de foc més a banda de la Colla de Diables i Diablons.

Llegeix l’article Es presenta Lo Dràcom de Riudoms


Visualitza aquí la presentació del Dràcom

Nou drac de foc de les Diabladesses de Sant Joan

Per celebrar els 10 anys de la colla de foc de les Diabladesses de Sant Joan, l’entitat va estrenar durant la nit del dissabte 22 d’abril la seva nova bèstia que els acompanyarà durant tots els correfocs en què participin. El drac de metall, d’uns tres metres d’alçada i cinc d’allargada, va rugir foc pels principals carrers de la vila acompanyats pels Diables de Ripoll, que van portar el seu gall de foc.

Les dues figures van protagonitzar un gran espectacle que va agradar molt al públic, tal com explica el cap de la colla de les Diabladesses, Salvador Vila. «El que veig, en general, és que tothom està molt content i que ha quedat bé. La gent no s’esperava que la bèstia fos tan maca», detalla Vila.

El Cavall de Maó

Es Cavall de Maó és el nou gegant de la ciutat i la primera figura de bestiari festiu a l’Illa de propietat municipal que aquest dimecres va ser presentat a la plaça de la Constitució davant un nombrós públic, format per adults i sobretot petits, durant un passacarrer dels gegants de Maó, en Tomeu i na Guida, i els seus gegantons homònims.

 El Cavall de Maó és una obra realitzada pel taller d’Aitor Calleja, de Pamplona, com anteriorment ja havia fet amb la parella de gegants infantil d’en Tomeu i na Guida, que ha cuidat fins al darrer detall perquè esdevingui una figura única i especial per a l’Illa.L’Ajuntament va acordar amb el constructor que tingués unes dimensions gegantines. Així des del morro fins a la coa fa 2,60 metres i des de les orelles fins a les potes fa 2,50 metres, amb un pes de 50 quilos. Dissenyada per ser transportada per dues persones a la vegada, amb la possibilitat que ho sigui per una persona.

El batle de Maó, Hèctor Pons, va donar l’enhorabona a la Colla de Geganters de la ciutat per la seva feina i dedicació als gegants i, en definitiva, als fillets i filletes de Maó, «perquè què seria de la infantesa a Maó sense en Tomeu i na Guida i sense la il·lusió que els infants tenen o han tingut per als dos gegants estimats».

 

Gambirot de Sant Andreu de Barcelona

El Gambirot és un ca cerber entremaliat, com el seu nom indica.

Els seus caps de gos representen les tres temptacions infantils representades als Tres Tombs Infernals Infantils. D’esquerra a dreta trobem la golafreria, la desobediència i la mandra. Va ser presentat el 10 de juny del 2023, justament 17 anys després de la presentació del Bretolàs, la bèstia adulta de la colla.

Construït el 2023 a l’espai de creació Sarandaca, té 8 punts de foc ampliables i pesa 21 kg.

 

 

 

El Brumot de la Companyia del Foc de Gavà

El nom Brumot ve de la unió entre els mots Brugues i Calamot. El disseny s’inspira en el lleó de pedra situat en el capitell de l’ermita de Brugues, un lleó alat, símbol evangelista de Sant Marc.

Bèstia de Foc que lluità amb Jaume Marc, fill del senyor del Castell de l’Eramprunyà. En Jaume incorpora tres elements essencials en el seu escut: la creu de Sant Jordi, un cavall i una coloma. El Brumot té el cap de lleó per vèncer el cavall; cos de drac rampant, per atacar la creu, i cua d’escorpí per vèncer la coloma. Amb tot després del combat, en Brumot, es va convertir en una bèstia bona, de cor amable i bondadós. Durant molts anys, ha estat cuidant els gavanencs i gavanenques , de les pestes, guerres, invasions…….

Visualitza aquí la presentació del Brumot 

La Conya i la Gralla Jove, les noves bèsties dels Blaus de Granollers

Durant el mes d’agost de 2023, els Blaus de Granollers han presentat La Conya i La Gralla Jove. Un acte de presentació d’una de les sorpreses blaves d’enguany que han seguit de ben a prop centenars de persones. Les figures s’han creat el taller Sarandaca.

@blausdegranollers

 

Puput de l’AVV de Santa Agnés de Malanyanes

La Puput és la primera figura de bestiari festiu de Santa Agnès de Malanyanes. La presentació comptat amb una cercavila i un sopar popular a l’Horta de la Rectoria. És obra del Taller Sarandaca de Granollers i representa una Puput, un dels nombrosos tipus d’ocells que es poden veure al municipi. Entre els veïns els va semblar un ocell bonic per crear una figura de Bestiari Festiu. El seu padrí és en Jofre, i té ball propi, “El Ball de la Puput” de Roger Cucurella.

Visualitza aquí la presentació de la Puput