Reportatge sobre el bestiari d’insectes: “Històries singulars al capoll de la democràcia”

Fil·loxera de Sant Sadurní

Tenen generalment dos ulls, que ocupen la major part de la seva cara; antenes, per captar informació del seu entorn, i ales, que els permeten anar d’un lloc a l’altre. La família dels insectes en el món del bestiari festiu no és la més àmplia però sí una de les meves variades. Està formada per escorpins, borinots, papallones, fil·loxeres i altres tipus de bèsties com el diabló, un escarabat que ataca l’avellaner i l’alzina.

Actualment, segons xifres de l’arxiver de bestiari festiu Ramon Saumell, existeixen al voltant d’una trentena de figures al territori català inspirades en insectes. Es tracta d’un tipus d’animals que no s’inclouen en els grups “clàssics”, com poden ser les àligues, els dracs o les mulasses. No tenen antecedents històrics, sinó que són més aviat moderns (els seus inicis es remunten als anys vuitanta del segle XX). En comptes de tenir fesomies similars, el que realment els uneix són les històries singulars que tenen al darrere.

El primer insecte que va aparèixer a la família del bestiari festiu català va ser la Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia, l’any 1981. Es tracta d’un animal molt vinculat a la història d’aquest municipi, a causa de les plagues que va haver-hi a les vinyes durant la segona meitat del segle XIX. Mercè Beneit va ser una de les persones que va participar en la creació d’aquesta bèstia que va encarregar l’Ajuntament. La van fer amb una estructura de ferro i malla de galliner. El cos el van recobrir amb pasta de paper i la cua la van fer de lona.

Fil·loxera
Foto: Primera fil·loxera que va tenir Sant Sadurní d’Anoia / Font: Festa de la Fil·loxera

Com explica Beneit, en aquell moment ni ella ni els seus companys, vinculats al col·lectiu artístic local El Taller, sabien que estaven construint el que seria el primer insecte del bestiari català. “Tampoc érem conscients que només hi havia dracs, simplement era l’encàrrec que ens havien fet”, afirma, i afegeix que el que recorda d’aquella època és que va costar trobar informació sobre l’aspecte de la fil·loxera. Una de les fonts en les quals es van basar va ser en un dibuix de l’insecte.

Quan Beneit parla “d’aquella època” es refereix als volts del 1979, any en què es van constituir els primers ajuntaments democràtics. En aquell moment van sorgir diferents moviments de recuperació de la cultura popular, la festa i la història local. Com explica l’etnòleg Xavier Cordomí al llibre Bèsties de festa!, al principi la construcció d’imatgeria es va veure limitada “a la creació pràcticament exclusiva de dracs”. A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, ja van aparèixer tota classe de bèsties.

Si el primer insecte de la imatgeria festiva catalana va ser una fil·loxera, el segon insecte a aparèixer va ser un escorpí. Es tracta de l’Estevat de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), construït el 1989 pel famós constructor solsonès Manel Casserras (1929 – 1996).

Francesc Canals, president del Grup Local del Correfoc “Estevats”, explica que al municipi hi ha una zona, al costat del pantà de la Llosa del Cavall, que li diuen els “Estevats” perquè s’hi poden trobar molts escorpins petits que reben aquest nom. “Es va triar aquest animal perquè volíem que fos alguna cosa típica d’aquí”, recorda. Canals afegeix que qui va escollir aquesta figura van ser els encarregats d’organitzar el correfoc en aquella època. El correfoc és un dels actes que se celebren cada any durant la Festa Major de Sant Llorenç de Morunys i té lloc pels voltants del 10 d’agost.

Papallona de Sant Pere
Foto: L’any 2018 es va construir una rèplica de la Papallona de Sant Pere que pesés menys / Font: Colla de la Papallona de Sant Pere de Terrassa

La història dels insectes al món del bestiari continua als anys noranta amb la Papallona de Sant Pere. La figura, estrenada el 6 de juny de 1992, va ser construïda per Pep Ruiz Ragà en memòria d’una amiga seva que havia mort feia relativament poc: l’activista terrassenca Rosa Mora i López (1936 – 1990). Mora va ser una persona clau en la recuperació de les festes populars de la seva ciutat, Terrassa, després de la dictadura franquista.

El fet que a la figura s’hi pugui trobar un insecte com la papallona es podria dir que és anecdòtic, ja que el que de veritat té significat és el tronc, recobert de roses i mores en una clara referència al nom de l’activista. Quan el constructor Pep Ragà va haver acabat la figura, la va donar a l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere que, dos anys més tard, la va cedir a un grup de joves engrescats a organitzar activitats al barri.

David Traver és un d’aquests joves que a mitjans dels noranta va començar a treure la Papallona de Sant Pere durant les festes de la ciutat. Explica que el que més atrau de la figura és el fet de ser una bèstia amable, que en comptes de foc tira aigua. “A l’estiu ve molt de gust”, afirma. Traver també assenyala que el fet de no tirar foc és un altre dels motius pels quals la figura forma part d’un àmbit més familiar, ja que als nens els agrada molt. La papallona, a més, crida l’atenció perquè, al ser un insecte, no és molt habitual.

Detall Papallona de Sant Pere
Foto: Detall de les roses en el tronc de la Papallona / Font: Colla de la Papallona de Sant Pere de Terrassa

Avui dia es pot dir que els insectes en l’àmbit del bestiari festiu s’han convertit en un grup propi. De fet, al llarg d’aquests trenta-nou anys, des de l’aparició de la primera Fil·loxera l’any 1981, s’han organitzat diferents trobades. Un dels esdeveniments dels quals es té constància és la XII Mostra de Bestiari Festiu: “Insectes i bitxets”, que es va celebrar durant les Festes de Santa Eulàlia de Barcelona l’any 2010. Hi van participar un total d’onze bèsties de diferents tipus, entre les quals hi havia el Diabló de la Selva del Camp (2000) i les Libèl·lules d’Olesa de Montserrat.

Borinot de Foc
Foto: El Borinot de Foc en una trobada a Vilassar de Mar / Font: Associació del Borinot de Foc

Una altra trobada, en aquest cas més recent, és la que es va celebrar el 2016 al Vendrell. La va organitzar l’Associació del Borinot de Foc per celebrar el cinquè aniversari de la seva bèstia. Un dels aspectes a destacar d’aquesta figura és que no té una història al darrere vinculada al municipi, sinó que es va construir per aportar a la ciutat del Vendrell un “element diferent en comparació al bestiari tradicional”, explica el president de l’entitat, Josep Sendra.

Un dels motius pels quals la colla va decidir fer un borinot és perquè té una forma bastant simple i, per tant, el podien construir des de zero els mateixos membres de l’entitat. Una altra raó pels quals es va escollir aquesta figura és perquè d’insectes com a bestiari festiu n’hi ha pocs arreu de Catalunya. Per tant, era un tret diferencial que podria fer servir la colla a l’hora de proposar intercanvis.

(Foto: Fil·loxera de Sant Sadurní d’Anoia / Font: Festa de la Fil·loxera)