Reportatge sobre la dona en el món del bestiari: “Si no el podem carregar, el podem arrossegar”

Sortida amb la colla de la Verreta

Les colles de bestiari de Catalunya tenen una assignatura pendent: equilibrar en nombre d’homes i dones les juntes directives. Les dones, tradicionalment més relegades a fer feines d’organització, fa deu anys havien quedat en un segon pla, mentre que els homes, en portar les bèsties, solien liderar les colles. Avui dia les tendències han canviat i, en els últims anys, en municipis com el de Terrassa hi ha hagut diferents dones que han liderat entitats de foc, encara que amb alguns impediments. Caldrà esperar una mica més perquè els costums canviïn i els rols femenins i masculins s’equiparin.

Tres segons. Tres segons és el temps aproximat que triguen a encendre’s els coets, també dits carretilles, des de la boca d’un drac. Qui diu drac diu víbria, cucafera o qualsevol altra imatge festiva amb forma d’animal portada per una o més persones. Són instants plens d’expectació, compartits tant per homes com per dones. Ara bé, tot i que de cara enfora sembla que tots hi participin de la mateixa manera, de cara endins els rols moltes vegades no estan del tot equilibrats.

La Montse Alcaraz és presidenta de la colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa des del juliol del 2019. No és nova a l’entitat, sinó que hi pertany des de fa més de trenta-quatre anys. Per a ella la colla és un espai per créixer com a persona que li permet conèixer gent diversa amb qui compartir la mateixa il·lusió. Es va fer presidenta de l’associació principalment per un motiu: visibilitzar més les dones. “Fem molta feina a les colles, estem a totes. Així i tot, els presidents solen ser homes”, es queixa.

A l’hora de parlar de xifres, aquestes es troben en la federació d’entitats de bestiari festiu de Catalunya, és a dir, l’Agrupació del Bestiari. La federació està composta per 230 associacions, algunes d’elles provinents del País Valencià i la Catalunya Nord. D’entre totes aquestes, només 50 entitats estan presidides per dones. La representació femenina, per tant, es troba en el 21,7% de les colles. La xifra no arriba ni a una tercera part del total.

De vegades hi ha senyals que no es veuen a primera vista però que són molt reveladors. Com quan en les reunions de caps de colla s’hi troben principalment homes. En altres ocasions, els indicis són més clars, com en la foto de família dels Premis BEST, que cada any s’entreguen a persones i entitats que han treballat a favor de la cultura popular. En l’edició del 2019, a l’hora d’ajuntar els guanyadors (representants de les colles) i els membres del jurat, la imatge va ser molt impactant: hi havia tretze homes i només una dona. Cal afegir, però, que a la foto faltava una altra dona, també premiada durant la gala.

Foto família Festivitas Bestiarum 2019
Foto de família Festivitas Bestiarum 2019 / Foto: Jordi Gatell

Fets com els dels Premis BEST evidencien les desigualtats que hi ha en les colles de bestiari a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitat. Com explica la coordinadora editorial de la revista Caramella, Montserrat Solà, en l’article La festa té nom de dona, publicat en l’edició número quinze, habitualment la dona ha estat la «cuidadora de la festa», un paper que per a molts és considerat «natural» al sexe femení”. De fet, tradicionalment les noies i les dones s’han dedicat a les tasques d’organització, secretaria i logística.

Amb el pas del temps, però, els rols han canviat. Dimecres 4 de març, en una xerrada organitzada per l’Associació Juvenil Drac Baluk, es van reunir al Centre Cultural de Terrassa cinc dones que havien dirigit entitats de foc. La Ivette Baldó, del Drac Baluk, va expressar que quan havia sigut presidenta de l’entitat, amb vint-i-un anys, s’havia trobat amb persones que qüestionaven les seves capacitats pel fet de ser noia i ser jove. A la Mar Pujals, dels Diables Balrogs de Terrassa, li havia passat que, essent presidenta, si anava a una reunió amb un soci masculí de la colla, l’interlocutor es dirigia principalment a ell i no a ella.

Durant la mateixa taula rodona, Montse Alcaraz, del Bitxo del Torrent Mitger, i Rosa Busqué, del Drac de Terrassa, van coincidir en el fet que fa deu anys hi havia una divisió de tasques. Les noies solien tocar el tabal, portar la bossa amb aigua i el carro de la pirotècnia, mentre que els homes portaven la bèstia i encenien les carretilles. Avui dia, però, hi ha sòcies que volen travessar o han travessat aquesta línia divisòria. Com diu Alcaraz: “Si el Bitxo, amb 65 kg, no el podem carregar, el podem arrossegar”, i afegeix que tot és qüestió de temps que les dones de la colla finalment es convencin que poden portar la bèstia.

En altres casos, com en l’Associació Institut Promoció de la Cultura Catalana de Barcelona, la desigualtat no s’ha notat. La seva presidenta, Maite Roca, recorda que des dels inicis de l’entitat, l’any 1996,  no hi ha hagut diferències de rols entre homes i dones. Pel que fa a les bèsties que tenen, la Vaqueta del Raval i els Bouets, no tiren foc i pesen només 15 kg. Aquest últim fet ha facilitat que des de la seva creació, l’any 1997, tant homes com dones hagin pogut portar aquestes figures.

Participants xerrada
Participants a la xerrada organitzada per l’Associació Juvenil Drac Baluk / Foto: Drac Baluk Astharot i Diables de Ca n’Aurell

En les festes, qui dona la personalitat a una imatge festiva és la persona que la porta. La manera com es mou o arrossega els peus li dona un caràcter més animat o més solemne. Amb la mort del dictador Franco l’any 1975 i la recuperació de la democràcia a Espanya, es van produir a Catalunya diferents moviments per restablir la cultura popular al territori. Un d’ells va ser la creació de figures de bestiari, el nombre dels quals no ha parat de créixer. Algunes d’aquestes peces es van construir amb molt de pes i això ha sigut un impediment per a moltes dones que se les han volgut posar.

Dolors Sans, escultora de la festa, fa trenta anys que fa escultures de bestiari amb fibra de vidre, un material més lleuger que el cartó-pedra, també emprat en la construcció de bestiari. Explica que des que va començar, en els encàrrecs que li han fet, les colles cada cop s’han preocupat més pel pes de les figures. De vegades fins i tot li han demanat expressament que les peces poguessin ser portades per dones i adolescents i que, per tant, tinguessin un pes d’entre 30 i 50 kg.

Ara bé, per potenciar la figura de la dona en la cultura popular no només cal canviar rols o adaptar les bèsties a les seves condicions físiques. També cal visibilitzar-les. Des de les terres ponent, l’Associació Cultural Guixanet de Tàrrega treballa per potenciar el feminisme en l’àmbit del bestiari. La figura de la Verreta, creada el 2017, va néixer amb un fort caràcter reivindicatiu. Un grup de noies va contactar amb l’entitat perquè volien fer una figura on la dona fos el referent.

Dos anys més tard des de la creació de la Verreta, l’entitat targarina ha seguit apostant per les figures femenines, en aquest cas amb la Gamverrada, una trobada de colles de bestiari formades principalment per dones. Com explica la presidenta de l’associació Guixanet, Beatriu Armengol, la primera edició, celebrada el 2019, va ser tot un èxit pel que fa a l’afluència de públic. A més, les colles participants van quedar molt contentes. Aquest 2020 s’ha volgut repetir l’acte, però la dificultat ha estat trobar altres grups de bestiari formats majoritàriament per dones. Davant d’aquesta situació, s’han ampliat les premisses de la cerca i també s’han convidat colles mixtes.

Tabaleres de la colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa
Tabaleres de la colla del Bitxo del Torrent Mitger de Terrassa / Font: Colla del Bitxo del Torrent Mitger

La situació de les dones en l’àmbit del bestiari és millorable. Cal que més figures femenines agafin els rols que fins ara havien estat ocupats per homes. Com explica la documentalista i experta en dansa tradicional Montserrat Garrich, cal deixar passar una mica de temps perquè la situació canviï. “He viscut la incorporació de les dones al món dels bastons, ara pràcticament ningú s’ho planteja però als anys noranta sí”, assenyala. En aquest sentit afegeix que el que veritablement fa falta és que variïn els costums de la societat i que cada cop es vagin equiparant més les tasques dels homes i les dones.

Montse Alcaraz, de la colla del Bitxo del Torrent Mitger, destaca que si una persona forma part d’una entitat de cultura popular, ho fa perquè li agrada, és el seu moment de lleure. Per tant, no s’han de forçar les funcions de les dones dins de l’associació. A mesura que passi el temps ja ampliaran la seva zona de confort. Si bé ja ho estan fent ara, encarregant-se d’encendre les carretilles o dissenyant la pirotècnia, falta que ocupin més càrrecs de poder i s’atreveixin a portar més les bèsties.

(Foto: La Verreta de Tàrrega / Font: Associació Cultural Guixanet)