Fent una mirada endarrere al 2022, es podria dir que el món del bestiari festiu català està d’enhorabona: són 58 les bèsties festives que s’han estrenat arreu del territori. 58 criatures (i segurament algunes més que ens deixem), que enriqueixen el patrimoni festiu, construïdes amb la tècnica i creativitat de diferents escultors i particulars.
Però què motiva la construcció d’una bèstia? Bé pot ser la voluntat de les diferents colles de completar i enriquir les festes en les quals participen o bé d’assegurar un bon planter, transmetent el gaudi per la cultura popular als més petits i joves. Sigui com sigui, cada naixement d’una nova figura festiva és per celebrar-ho, ja que és el començament d’una petita aventura.
A continuació, us presentem les bèsties que es van estrenar durant el 2022 més una, que s’ha presentat al gener d’aquest 2023:
Mula Pastora de Can Pinet de Sant Climent de Llobregat
Ben alegre i eixerida, diumenge 16 de gener de 2022 es va presentar en societat la Mula Pastora de la família de Can Pinet de Sant Ciment de Llobregat (Baix Llobregat). Es tracta d’una figura particular, de construcció casolana, creada per participar en la festa dels Tres Tombs de la localitat.
Onada i la Flama de Solsona
Nascudes a partir de la història d’amor entre l’Espedrera i la Draca de Solsona, l’Onada i la Flama van sortir de l’ou diumenge 20 de febrer. Es tracta de dues bèsties molt especials construïdes per l’artista solsoní Pau Reig. L’Onada és portada per adolescents d’entre 12 i 13 anys i la Flama per nens i nenes d’entre 6 i 7.
Drac Espurna de Calafell
Diumenge 6 de març, a dos quarts de vuit del matí, els membres de la colla del Drac Espurna de Calafell van iniciar una empresa excepcional en el món del bestiari. Van començar una processó festiva a peu, des del taller de l’escultora Dolors Sans ubicat a Pacs del Penedès (la constructora de la bèstia), fins al Castell de Calafell. La caminada va durar set hores i en total es van recórrer uns 26 quilòmetres. Aquesta era la primera vegada que es donava a conèixer la figura.
Carpafereta Martorell
La Carpafereta és la filla de la Carpafera de Martorell. Tal com explica la colla, l’any anterior al 25è Aniversari de la Carpafera, els diables de Martorell van notar que alguna cosa es removia dins la seva panxa. No va ser fins al retorn del Diabòlic, en commemoració del 25è Aniversari de la Carpafera (maig del 2019), que aquesta va pondre un ou. D’aquest ou, en va sortir l’abril del 2022 la Carpafereta, una figura feta per en Miquel Grima.
Drac Nomar de l’Hospitalet de Llobregat
La diada de Sant Jordi passada, tot i el mal temps, es va poder presentar el Drac Nomar davant les portes de l’Ajuntament. La bèstia, creada per Dolors Sans, és un homenatge pòstum de la Colla el Drac d’Or a l’antic president de l’entitat, Ramón López, que va morir durant la pandèmia a causa de la Covid-19. De fet, la bèstia porta el seu nom escrit al revés.
Espurna de Sant Joan Despí
La Dragona Espurna de Sant Joan Despí és una creació de Jordi Grau destinada a reforçar la colla de diables infantil del municipi. És el resultat d’un projecte que es va començar a gestar durant la pandèmia i que no ha vist la llum fins aquest 2022 (el seu bateig de foc va tenir lloc el 30 d’abril). Pot llançar foc i aigua, els seus ulls tenen llum làser i porta una botzina incorporada.
Nova Àliga de Lleida
(Foto: La nova Àliga de Lleida, ubicada a la part esquerra de la foto. Al mig hi ha l’Àliga d’Agramunt i a la dreta la de Reus / Font: Ajuntament d’Agramunt)
Des del passat 7 de maig, la ciutat de Lleida té dues Àligues. La primera d’elles va ser creada l’any 2001. Construïda al Taller la Xamba de Lleida i finançada per la ciutadania i el Grup Cultural Garrigues, s’inspira en un dels capitells de la Seu Vella. La més nova, estrenada el 2022, ha estat construïda per l’escultor reusenc Manel Llauradó. Segons explica el Diari Segre, la figura “forma part del projecte que la conselleria de Festes i Tradicions ha iniciat a proposta del Grup de Treball del Seguici, que contempla la recuperació i ampliació dels elements de cultura popular per a incorporar-los a les festes de la ciutat”.
Quimera del Carmel
Amb un total de 29 punts de foc, la Quimera del Carmel és una figura que representa diferents bèsties en una de sola. Ben bé com el barri al qual pertany, format per veïns i veïnes de diferents procedències, però que formen part d’una mateixa comunitat. Construïda per Joan Mir amb la col·laboració de diferents membres dels Diables del Carmel, la seva primera aparició va tenir lloc el 9 de maig.
Pica Foc i Espurna de Palau-solità i Plegamans
Obra del Taller Sarandaca, en Pica Foc i l’Espurna són fills del Gall Abraxas de Palau-solità i Plegamans. Van néixer el mes de maig passat amb motiu de la recuperació d’El Guirigall, una festa popular i tradicional que se celebra al municipi i en la qual es representa la llegenda de la Pedra Llarga.
Gafarronets de Premià de Mar
Si l’any 2021 es va estrenar la nova versió del Gafarró de Premià de Mar, aquest 2022 han arribat els dos Gafarronets. Obra del Taller Sarandaca, es van donar a conèixer el 3 de juny, durant la festa del Rebombori. Es tracta de dues figures de bestiari infantil que a partir d’ara trauran a ballar els Diablons de Mar, la colla de diables menuts de Simplement Diables.
Capgròs del Capità Aranya de Begur
Aquest capgròs amb forma de bèstia marina ha estat creat pel Taller Sarandaca de Granollers. El seu bateig va tenir lloc dissabte 11 de juny, en el marc del festival “A Begur Cultura”. El seu nom va ser escollit per l’alumnat de Begur i Esclanyà, que van haver de triar entre tres opcions: “Capità Aranya”, “Pep Poquetecrec” i “Xico Xaloc”.
Murri de Santa Coloma de Cervelló
La primera bèstia festiva dels Geganters i Grallers de Santa Coloma de Cervelló és en Murri, un porc senglar creat per Arnau Codina. La idea de fer la figura sorgeix de la voluntat de la colla de crear elements d’imatgeria festiva diversos i una mica més lleugers de pes. Presentat el 16 de juliol, “és una figura de protocol amb un toc de marxa…”, explica en el seu compte d’Instagram el seu constructor.
Onga del barri de Covadonga de Sabadell
Aquest llop amb pell de xai que ara us presentem ha estat creat per Xavi Badia del taller La Gàrgola de Santa Coloma de Queralt. Tal com explica el Diari de Sabadell, es tracta d’una bèstia impulsada pels Pastors d’Onga, la secció de foc del barri, que es va presentar el passat 23 de juliol. La figura té una història al darrere escrita per Glòria Marín, un conte que la colla té previst publicar més endavant.
Drac del Nona de Vilanova i la Geltrú
El passat diumenge 24 de juliol, en els actes previs a la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, es va presentar la restauració del Drac del Nona, una versió del Drac de Vilanova i la Geltrú construïda pel ninotaire Josep Cardona “Nona”, que va estar en actiu entre el 1982 i el 1991. Fruit d’un treball d’aproximadament un any de l’artesà imatger Arnau Codina, la recuperació d’aquest drac va suposar el retorn a la ciutat d’una bèstia desapareguda durant tres dècades. Abandonada en un magatzem, la figura es va deteriorar molt (fins i tot li van robar el cap), però gràcies a un vilanoví es van rejuntar totes les parts. Aquest les va resguardar a casa seva durant anys, esperant que hi hagués l’oportunitat de reconstruir-lo.
Nou Drac d’Olivella
D’aspecte rústic i muntanyenc, el nou Drac d’Olivella es va presentar dissabte 30 de juliol. Es tracta d’una nova versió del Drac d’Olivella original, creada per Arnau Codina i pintada amb tons verds, rogencs i taronjosos. Destaca el treball fet amb forja dels punts de foc: són pàmpols i branques de cep en homenatge a la terra que es treballa al territori.
Mulassa de Sabadell
Diumenge 31 de juliol, en una plaça plena de gom a gom, es va donar a conèixer la Mulassa de Sabadell. Obra del Taller Sarandaca, es tracta d’una mulassa singular, ja que és de color blanc amb tons grisos. La seva padrina i referent és la Mulassa de Barcelona. Totes dues, amb un únic portant, tenen dues vessants: una més de protocol i una altra en la qual llancen pirotècnia.
Cavallets Cotoners de Sabadell
Presentats el mateix dia que la Mulassa de Sabadell, aquest grup de cavallets fets de medul·la de vímet s’inspiren en el Ball de Cotonines de Vilanova i la Geltrú. Estan fets del mateix material, ja que a l’entitat impulsora, l’Esbart Sabadell Dansaire, li va semblar una bona manera de recordar el passat manufacturer de la ciutat. Es tracta de vuit figures creades per Anna Sínia.
Drac Asparrac de Tragó de Segre
Asparrac és un nom ben curiós que parteix dels motarrots que rebien els tragonesos temps enrere, ja que els deien que no cuidaven gaire la roba i la duien “asparracada“. A la vegada és el nom d’un drac molt especial i simbòlic, creat per l’artista solsoní Pau Reig i inspirat en el bosc. Les ales, per exemple, són com les ramificacions d’un roure; la cua recorda els recargolaments que fan els ginebres, mentre que el cos té les formes i els colors de l’olivera. El cap, a més, està inspirat en un tros de fusta de roure vell i les banyes són les d’un cabirol. El bateig de la figura va tenir lloc el 5 d’agost.
Lleó de Gràcia
Estrenat el 15 d’agost, amb motiu de les festes de Gràcia, el Lleó de Gràcia és una bèstia creada per Jordi Grau. La forma de la cara s’inspira en un relleu ubicat a la façana de la Violeta de Gràcia, el centre de cultura popular del barri. Tant el ball com la música han estat creats per membres de la colla.
Espurnes (Llum, Foc i Cendra) de Granollers
En el marc de la Festa Major de Granollers, dilluns 22 d’agost van sortir de l’ou tres noves criatures. Es tracta de les filles de la Guspira, la gralla de foc de la Colla dels Blancs. Creades pel Taller Sarandaca, es diuen Llum, Foc i Cendra i cada una és d’un color diferent. Una de les particularitats que tenen és que porten un patinet incorporat. Això fa que als infants d’entre 6 i 12 anys els sigui més fàcil portar-les.
Òliba de Navàs
Creada per l’escultor solsoní Pau Reig, l’Òliba de Navàs és la primera figura de bestiari del municipi. Està feta de resina de polièster i fibra de vidre i pesa tan sols 25 quilos. Estrenada el passat 24 d’agost, compta amb uns cavallets de fusta elaborats per Ferran Moreno que recorden l’urpa de l’animal.
Ceptrot del voltor Nanak de la Colla de Diables Foc i Ganxo de Sant Hipòlit de Voltregà
Segons el portal Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, una de les teories de l’origen del nom Voltregà explica que aquest vindria de l’arrel llatina “vulturicare”, que significa “lloc de voltors”. Bé serà per això o per l’espectacle del Drac que Vol Tragar, en el qual també apareixen voltors, que aquests animals són recurrents en la imatgeria festiva de la població. És per aquest motiu que no resulta estrany que el passat 26 de d’agost, tret de sortida de la Festa Major 2022 de Sant Hipòlit i dia en què es representa l’espectacle del drac, es bategés aquest ceptrot en forma de voltor anomenat Nanak, obra de l’escultor Pau Reig.
Nou Drac petit de Montblanc
(Foto: EFMR.cat)
El nou Drac petit de Montblanc, pertanyent a la colla del Drac i l’Àliga del municipi, és una figura destinada als nens i joves d’entre 10 i 14 anys. Fa de pont entre els infants que són massa grans per portar l’Aligot (el porten nens i nenes de fins a 9 anys), però massa petits per portar les bèsties adultes. L’anterior Drac petit, amb 20 quilos de pes, era massa pesat, motiu pel qual la colla li va encarregar a l’escultora Dolors Sans una rèplica més lleugera. Aquesta, amb 12 quilos, està feta de fibra de vidre i es va estrenar dissabte 27 d’agost.
Socarrada i Garrofina de la Pobla de Montornès
Pesen 2,4 quilos cada una i estan fetes de cartó-pedra. La Socarrada i la Garrofina, estrenades el passat mes de setembre, són les bèsties infantils de la colla del Drac la Pigota. Estan fetes al taller Ventura & Hosta i es van crear amb la intenció que, de ben petits, els nens i nenes trobessin un lligam amb la cultura popular. El nom Garrofina prové de garrofí (la part més preuada de la garrofa) i fa referència al gran nombre de garrofers que es poden trobar a la localitat. Socarrada és el nom d’un dels boscos del terme municipal.
Primera bèstia infantil inclusiva de Barcelona
Dissabte 10 de setembre del 2022, davant del Born CCM, es va presentar la primera bèstia infantil inclusiva de Barcelona. Es tracta d’una figura construïda per Olga Malavia i impulsada per l’ICUB i la secció territorial de Barcelona de l’Agrupació del Bestiari. S’inspira en un disseny de Xavier Malet que es va fer servir per estampar els mocadors de bestiari de les Festes de Santa Eulàlia del 2021.
Dragona Nayla de Caldes d’Estrac
Aquesta fantàstica dragona de color vermell es diu Nayla. És una creació de Toni Mujal i forma part dels Diables d’Estrac. Es va presentar l’11 de setembre, en el marc de la celebració del 25è aniversari de la colla i igual que l’altre drac que té l’entitat, el Drac Astharoth, també està en posició reptant.
Griu dels diables Mercadal Infernal de Barcelona
Amb dotze punts de foc, el Griu dels diables Mercadal Infernal de Barcelona és una bèstia dissenyada per la colla. Els seus membres en van esculpir la forma amb més de deu metres cúbics de porexpan i la van crear amb l’ajuda del constructor del Poblenou Manel Ollé. La bèstia, donada a conèixer el 15 d’octubre, es pot portar sobre les espatlles com un capgròs o pot ser arrossegada amb rodes.
Mulassa de Constantí
Dissabte 22 d’octubre va ser dia d’estrenes a Constantí: es va presentar el Lleó i la Mulassa. Aquesta última pertany a l’entitat Dance Power i ha estat creada pel constantinenc Antonio Jiménez Calvo. De caràcter eixelebrat, serà portada pels joves membres d’aquesta associació.
Lleó de Constantí
Recobert de tessel·les, el Lleó de Constantí és una clara referència a un dels mosaics més famosos de la Vil·la Romana de Centcelles. Està fet per Joan Miró i és un regal de l’Ajuntament a l’IES del municipi. Així doncs, la idea és que el treguin a ballar els alumnes d’aquest centre educatiu.
Aro i Loki de la Malèfica del Coll de Barcelona
Inspirats en el drac (o salamandra) del Parc Güell de Barcelona, Aro i Loki són les bèsties infantils i juvenils de la Malèfica del Coll. Han estat creats per l’artista i escenògraf Elías Álvarez i es porten a coll i bé, ja que proposen un nou concepte del nen jugant amb la bèstia. Estrenats el 22 d’octubre, Aro té uns trets més infantils, amb les dents arrodonides, mentre que Loki llueix una flamant cresta i mostra una estètica molt més adolescent.
Colomí de Sant Andreu de Palomar
(Foto: Flama Cultural)
Nascut amb la finalitat de representar la part més solemne de la festa, el Colomí de Sant Andreu de Palomar és una creació de l’artista reusenc Manel Llauradó. Es va estrenar el 12 de novembre i representa un colom. Però, per què un colom? Per una banda, el topònim “palomar” fa referència a la quantitat de colomars que hi havia històricament a la zona. A més, a l’escut municipal n’apareix dibuixat un.
Dragonets d’Itaca del districte de les Corts de Barcelona
En Foc, la Flama i la Guspira són les primeres bèsties de foc infantil del districte de les Corts. Estrenades entre el 3 i el 18 de desembre, pertanyen a la colla de Diablesses i Timbaleres d’Itaca i han estat creades per en Marc Zorrilla. Enguany, amb motiu del 40 aniversari de l’entitat, s’han impulsat aquestes tres figures per retre un homenatge al Drac Paquildo Fumera, una figura que ja no està en actiu, però que havia acompanyat la colla durant anys.
Ball de l’Òliba de Sant Jaume dels Domenys
Encara que en la imatge se’n vegin sis, en total són vuit les òlibes que componen el Ball de l’Òliba de Sant Jaume dels Domenys. Es tracta d’una sèrie de figures construïdes pel constructor terrassenc Jordi Grau que llancen aigua. Presentades el passat 23 de desembre, pesen aproximadament uns dos quilos i estan pensades perquè les portin nens i nenes que cursen cinquè i sisè de primària.
Drac del Carrefour d’Ur
Aquest drac vermell, creat pel taller d’en Toni Mujal de Cardona, es troba a la botiga Carrefour del municipi d’Ur (la Cerdanya). Es va estrenar el 20 de desembre i encara que a hores d’ara es desconeix si participarà en alguna festa de cultura popular, el que està clar és que és una bona mostra del bestiari festiu que es troba a Catalunya.
Porquet de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú (annex)
I per acabar, i com a excepció, presentem el Porquet de Sant Antoni, que si bé no s’ha estrenat fins al 14 de gener d’aquest 2023, la figura es va construir al llarg del 2022. És una creació de l’escultor borgenc Jordi Arnau Espuga i representa un porc en posició agressiva. La seva colla el va impulsar per donar més importància a la festivitat de Sant Antoni, copatró de Vilanova i la Geltrú, ja que el porc és un animal que apareix en moltes llegendes relacionades amb el sant.